Tebes (Grècia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Autamano]]. El assetjats > Autamano]]. Els assetjats |
|||
Línia 60:
El [[336 aC]] va morir [[Filip II de Macedònia]] i el [[335 aC]] els tebans antimacedonis es van revoltar en córrer el rumor de la mort del rei macedoni [[Alexandre el Gran]], van assetjar la guarnició macedònia i van demanar als grecs la rebel·lió general; Alexandre va anar-hi des d'[[Il·líria]] i va exigir als rebels la submissió, i com que no la va obtenir, [[batalla de Tebes|va ocupar la ciutat]] i la va destruir; sis mil tebans van morir i la resta dels seus habitants, uns trenta mil, foren fets esclaus, i el seu territori repartit entre les ciutats veïnes d'Orcomen, Platees i de la Fòcida i d'alguna altra. Només va restar en peu Cadmea, seu de la guarnició macedònia i la casa de [[Pindar]]. Durant els següents vint anys, Tebes va restar despoblada.
=== Restauració ===
El [[315 aC]], fou restaurada per [[Cassandre]], que hi va portar tebans exiliats i els seus descendents, operació en la qual va tenir el suport d'Atenes i d'altres estats de Grècia; a Cadmea, va restar una guarnició lleial a Cassandre. El [[293 aC]], Tebes va passar a mans de Demetri, que la va perdre, però la va recuperar el [[290 aC]].
Línia 70:
Més tard, sota domini otomà (des [[1460]]), va quedar reduïda només a la ciutadella de Cadmea i algunes cases més. No queda cap rastre de l'antiga ciutat i només s'hi han trobat algunes estàtues i fragments de les muralles.
== Pederàstia entre militars ==
{{AP|Pederàstia militar a l'antiga Grècia}}
El [[Batalló Sagrat de Tebes]], una unitat militar separada de la resta i reservada únicament a homes i els seus joves estimats, és normalment considerat com el primer exemple de com a l'[[antiga Grècia]] s'usava l'amor entre soldats de la tropa per estimular el seu esperit combatiu. Els [[Tebes (Grècia)|tebans]] atribuïen al Batalló Sagrat el [[Tebes (Grècia)|poder de Tebes]] durant la generació anterior a la seva caiguda davant [[Filip II de Macedònia]], que va quedar tan impressionat davant del seu valor en combat que va manar construir un momument que encara avui es manté en peus en el lloc on es van enterrar als soldats. També va criticar durament les opinions que els espartans tenien del Batalló. Diu [[Plutarc]] en la seva obra ''Pelòpides'':
:''Morin els que hagin pogut pensar que entre semblants homes hagi pogut haver-hi res reprensible.<ref>[[Plutarc]], ''Pelòpides'' 18. És possible trobar ''online'' el text traduït al castellà [http://imperivm.org/cont/textos/txt/plutarco_vidas-paralelas-tii-pelopidas.html].''</ref>
En la mateixa obra, Plutarc cita també l'opinió de [[Pammenes de Tebes]]:
:''El Nèstor d'Homer no va ser molt hàbil capitanejant un exèrcit quan va ordenar que els grecs formessin per tribus (...), doncs havia d'haver unit els amants amb els seus estimats. Perquè els homes de la mateixa tribu es valoren molt poc els uns als altres quan el perill aguaita; però un grup cimentat en l'amistat basada en l'amor mai serà separat doncs, tement l'afront, els amants pels estimats, i aquests per aquells, així perseveren en els perills els uns pels altres.''
Aquestes unions estan reflectides en episodis de la [[mitologia grega]], com l'heroica relació entre [[Aquil·les]] i [[Pàtrocle]] en l{{'}}''[[Ilíada]]'', on pel que sembla la seva unió va estimular tant la moral com la valentia. Les unions en l'exèrcit prenien la forma típica de [[Pederàstia a l'antiga Grècia|pederàstia]], sent escasses les relacions més igualitàries. Aquestes relacions han quedat documentades per molts historiadors grecs i en discursos [[filosofia|filosòfics]], així com en descortesos esments com la de [[Filip II de Macedònia]], recollida per [[Plutarc]]:
:''Trobem que la majoria de les nacions guerreres són més addictes a l'amor, com els [[Beòcia|beocis]], els [[Lacònia|lacedemonis]] i els [[Creta|cretencs]]. I entre els més antics herois cap va ser tan amorós com [[Meleagre (mitologia)|Meleagre]], [[Aquil·les]], [[Aristòmenes]], [[Cimó d'Atenes|Cimó]] o [[Epaminondes]]; l'últim dels quals va tenir com concubins a Asòpic i a Cafisodor, que va ser assassinat al costat d'ell en la [[Batalla de Mantinea (362 aC)|Batalla de Mantinea]] i jeu enterrat molt proper a ell.<ref>[Plutarc]], ''Obres morals i de costums (Moràlia). Volum IV: De l'amor'', a "Flavià i Autòbol, fills de Plutarc, 17". És possible trobar ''online'' el text traduït a l'anglès [http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=1214&layout=html#chapter_92422].''</ref>
Durant la Guerra Lelantina entre [[Eretria]] i [[Calcis]], abans d'una decisiva batalla els calcidians van demanar ajuda a un guerrer anomenat [[Cleòmac]]. Ell va respondre a la seva petició, portant al seu amant perquè observés. Liderant la càrrega contra els eretris, va portar a Calcis a la victòria pagant com a preu la seva pròpia vida. Els calcidians li van erigir una tomba al mercat en gratitud i van adoptar la [[pederàstia]].
== Referències ==
{{Referències}}
{{Commonscat}}
{{Crònica de Ramon Muntaner}}
| |||