Cartoixa de Porta Coeli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 42:
Aquest prestigi creixent arriba al cènit quan [[Bonifaci Ferrer]] i [[Francesc d'Aranda]] prenen l'hàbit cartoixà. Bonifaci ja era famós per ser jurista, i passarà després a ser prior de Portacoeli i general de tot l'Orde cartoixà. Només ingressar, mana construir la Capella de la Santa Creu - el seu retaule és conservat al [[Museu de Belles Arts de València]]. Ferrer i Aranda, junt al jove [[Francesc Maresme]] - que també serà prior i general de l'Orde -, estaran implicats en els assumptes més significatius del moment. Un d'aquests problemes, i el més greu, és el [[Cisma d'Occident]]. Un dels dos papes, [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]] atraurà a la seua causa a [[Bonifaci Ferrer|Bonifaci]], al seu germà [[Sant Vicent Ferrer|Vicent]] i a [[Francesc d'Aranda]]. [[Francesc Maresme|Maresme]] també s'inclinarà per aquest [[Papa]], però les seues accions aniran destinades a l'extinció del cisma dins de l'Orde cartoixà. L'altre gran problema és el [[Compromís de Casp]], on dos compromissaris de cada regne elegiran el nou rei de la [[Corona d'Aragó]]; els dos del [[Regne de València]] seran [[Bonifaci Ferrer]] i [[Francesc d'Aranda]].
A prop de la cartoixa, en una cavitat que se situa en la muntanya de la Pedrera o Rodeno de Santa Agnès, va estar vivint [[Inés Pedrós Alpicat]], més coneguda com "Agnés de Montcada", que després de ser expulsada del convent en descobrir la seva condició de dona, es va quedar com a anacoreta en els voltants de la cartoixa, portant durant els següents 20 anys, fins [[1428]] en què va morir, una vida d'oració i soletat.<ref>http://espeleocalderona.blogspot.com.es/2014/03/cova-de-la-venerable-ines-de-moncada.html Consultat 20 de gener de 2016 </ref><ref> http://www.levante-emv.com/valencia/2012/09/28/emparedadas-valencia/939564.html Consultat el 9 de gener de 2016</ref><ref>Escritores cartujanos españoles. Ildefonso M. Gómez. Abadía de Montserrat. 1970.ISBN 9788473031068</ref>
[[Bonifaci Ferrer]] escrigué nombrosos opuscles i obres a la seua cel·la de Portaceli (retir que era compatible amb els seus càrrecs i missions fora de la cartoixa), destacant ''De Schismate Pisano'', apologia de [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]], i sobretot la ''[[Bíblia Valenciana]]''. és una de les poques traduccions de la ''Vulgata'' a una llengua romànica, Bonifaci l'escrigué amb la col·laboració d'alguns monjos doctes entre [[1396]] i [[1402]]. El manuscrit de la ''Bíblia'' s'imprimirà en [[1477]]-78, però els exemplars desapareixeran al llarg del segle següent, i avui en dia només se'n conserven dos fulls a la [[Hispanic Society of America]] de [[Nova York]].
| |||