Comtat d'Anjou: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
==Història==
===Els orígens===
El [[845]], [[Carles el Calb]] va nomenar per al càrrec de ''Forestier royal'' de la regió a l'est d'[[Angers]] un senyor de segona fila anomenat '''''Tortulf''''', que va governar fins després del [[851]], en què el va succeir el seu fill '''Tertul''', cap militar, que va destacar en les lluites contra el rei bretó [[Erispoé]] i el [[852]] contra els [[normands]], per la qual cosa va rebre més possessions a [[Chateau Landon]] ([[Gatinais]]) i l'[[Orleanesat]]. Tertul va morir el [[877]] i el va succeir el seu fill '''Ingelger''' que, per la seva mare Peronel·la, estava emparentat amb Hug, l'abat duc de [[Nèustria]], i principal personatge del regne. Va rebre el [[vescomtat d'Orleans]] i després la prefectura militar de [[Tours]]. Ingelger també es va emparentar amb els senyors de [[Buzancais]] i la seva dona li va portar en dot algunes terres ([[Chatillon sur Indre]] i una part del territori
El [[898]], el rei va donar a Folc el [[vescomtat d'Angers]] (on va succeir a Hardrad) i la part occidental d'Anjou. La seva dona era Roscilla, filla de Garnier, senyor de [[Loches]]. Va rebre el títol de comte d'Anjou el [[929]], títol que van portar des de llavors els seus successors. En línia directa, aquesta primera dinastia es va extingir el [[1060]] i el comtat va passar a [[Jofré III el Barbut]], comte de Gatinais, fill d'Ermengarda, germana del darrer comte, que va inaugurar la dinastia anomenada ''[[Plantagenet]]''. Amb [[Enric II d'Anglaterra|Enric]], fill de '''[[Jofré V d'Anjou]]''', aquesta dinastia va arribar al tron d'[[Anglaterra]] el [[1154]].
Línia 12:
Confiscat pel [[rei]] [[Felip August de França]], va pertànyer a la corona fins al [[1237]], en què el rei [[Lluís IX de França]] el va donar a son germà '''[[Carles I d'Anjou]]''', comte de [[comtat de Provença|Provença]] per matrimoni, que va conquerir el [[Regne de Sicília]]. El [[1282]], la rebel·lió de Sicília en favor de [[Pere el Gran]], rei de [[Catalunya-Aragó]], coneguda amb el nom de ''[[Vespres sicilianes]]'', li va prendre l'illa i de seguida [[Calàbria]]. Les lluites entre els Anjou i els catalans van durar 21 anys. [[Carles II d'Anjou]], fill de Carles I, va ajustar la pau tres vegades amb els catalans, però només la darrera, el [[1303]], va ser definitiva. El [[1290]], Carles II va cedir els comtats d'Anjou i Maine a la seva filla '''[[Margarida d'Anjou]]''' com a dot al seu matrimoni amb '''[[Carles I de Valois]]''' (Carles III d'Anjou); a aquest, el va succeir ([[1325]]) el seu fill '''Felip''' que, el [[1328]], va arribar al tron de França ([[Felip VI de França|Felip VI]]) i hi incorporà ambdós comtats.
El [[1331]], el comtat d'Anjou fou cedit a '''Joan''', segon fill de [[Felip VI de França]], que el [[1350]] va pujar al tron de França ([[Joan II de França]]), i el [[1351]] el va cedir al seu segon fill '''[[Lluís I d'Anjou]]'''. El [[1360]], el comtat va ser convertit en ducat
Vegeu: [[llista de comtes d'Anjou]].
|