Revisió del 15:28, 3 març 2016 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot insereix {{Autoritat}} i {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Astorga Cathedral i posa {{cal coor}} ← Edició anterior		Revisió del 18:04, 13 març 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: de la època alt > de l'època alt Edició següent →
Línia 60: == Etapes de construcció == === Primers edificis === Es tenen poques dades i pocs vestigis sobre el primer edifici romànic que se suposa es construiria ampliant o refent l'anterior que n'hi va haver de la l'època alt medieval. Tanmateix un document amb data de 1117 va proporcionar als estudiosos una dada clau per conèixer l'evolució de l'edifici. En aquest document es fa saber que els reis [[Alfons VI de Lleó]] i la seva dona [[Constança de Borgonya]] havien manat fundar des del començament (''ab initio'') l'església de Santa Maria, és a dir el temple catedralici.{{sfn\|Cosme Alonso\|2002\|p= 439}} Això succeïa en el temps de mandat del bisbe Osmundo, encarregat d'introduir la litúrgia romana.<ref>{{ref llibre\|cognom= Cabero Domínguez\|nom= María Consolación\|cognom2=Cabero Domínguez\|nom2=María Consolación \|títol=Astorga y su territorio en la Edad Media (siglo IX al XIV): Evolución demográfica, económica, social, político-administrativa y cultural de la sociedad astorgana medieval\|editorial= Universidad de León\|lloc=León\|año= 1995\|isbn= 84-7719-523-4\|llenua=castellà}}</ref> Poc se sap també del següent pas o període sota el mandat del bisbe Pelai (1097-1120), encara que se sospita que hi va haver moviment de construcció a jutjar pels documents de donacions. Però fins al moment no es té notícia directa sobre aquest temple romànic, ni se sap si es va arribar a finalitzar; no es conserva cap vestigi arquitectònic o artístic que pugui relacionar-se amb aquests anys.{{sfn\|Cosme Alonso\|2002\|p= 440}} La següent fase pertany a l'estil romànic tardà. Existeixen dades de l'època dels bisbes Nuño i Pedro Fernández que abasten els anys de 1226 a 1265. Els documents relacionats amb el bisbe Nuño parlen de les obres al claustre de la catedral i a la casa del bisbe.{{sfn\|Flórez\|1762\|p= 234}} La notícia relacionada amb el bisbe Pere Fernández és en el text del seu [[epitafi]] on es diu que «va acabar l'edifici i el va consagrar». També existeix el document Constitucions del cor on es parla de l'altar major, de capelles com la de sant Cosme, del pòrtic, del claustre i les seves escultures i del campanar, així com de sepultures de membres del clericat i de particulars. Però de l'edifici en si, de la seva estructura, del seu alçat, no n'hi ha res escrit i tampoc s'han fet fins avui excavacions al subsòl. Seguint els estudis de [[Manuel Gómez-Moreno]] s'arriba a les suposicions:

Catedral d'Astorga: diferència entre les revisions