Postmodernitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
fa el públic
m Corregit: fins el [[segle > fins al [[segle
Línia 20:
[[Fitxer:Artaud.jpg|thumb|Retrat del dramaturg postmodern [[Antonin Artaud]]]]
[[Fitxer:Margaret_Barr%27s_"Strange_Children"_(ballet),_1955_-_photographer_unknown_(4944459226).jpg|thumb|Dansa]]
A [[Europa]], al llarg de la història de l'art i de l'estètica, fins elal [[segle XX]], s'han anat desenvolupant corrents culturals que definien a grans trets i donant una certa coherència les succesives tendències i filosofies ètiques i estètiques. Es podia definir amb més o menys comoditat un corrent, tendència o moda, com per exemple [[renaixement]] o [[neoclassicisme]], i determinar-ne els seus valors. Per a cada [[context]] local i històric es podia associar uns cànons artístics ([[pintura|pictòrics]], [[literatura|literaris]], [[música|musical]]s, [[arts escèniques|dramàtics]]) lligats a la [[metanarrativa]] pròpia del context, i es donava potestat als [[crític d'art|crítics d'art]] del moment per a que determinessin si una obra d'art corresponia a la metanarrativa corresponent. Si es corresponia, era considerada bona, bella i adient. Si no ho feia, aleshores o bé l'obra d'art podia ser considerada dolenta, lletja o impertinent, o bé es considerava l'inici de l'establiment d'una nova metanarrativa que determinaria un nou [[cànon estètic]] amb noves normes i límits.<ref name=accio/>
 
És a dir, que a l'era moderna el cànon artístic es construïa sempre al voltant d'una centralitat única d'una metanarrativa particular. El postmodernisme és l'actitud i voluntat de trencar amb aquesta centralitat i deixar de donar valor a les metanarratives. En paraules de Jean-François Lyotard, "simplificant a l'extrem, defineixo el postmodernisme com a la incredulitat de les metanarratives". En el postmodernisme, l'artista passa de ser qui pot executar una peça segons uns cànons preestablerts a ser qui pot despertar una mirada nova, inusual, que estimula, que fa mirar allò que d'altra manera no es veuria.<ref>Jean-François Lyotard, ''La condició postmoderna'', Angle editorial, [[2004]]. ISBN 9788496103542 {{ca}}</ref><ref name=accio/>