Senya Blanca: diferència entre les revisions

Pel que fa a la decoració exterior, sobretot es basava en la utilització de ceràmica i alguns motius decoratius com els rombes en relleu d’alguns finestrons, algunes línies d’imposta o el petit frontó que hi havia sobre la coberta del porxo. En relació amb la ceràmica, sobretot es van utilitzar rajoles verdes i grogues, combinades de diferents maneres: formant línies diagonals (a l’interior del porxo), rombes (en els capitells de la pèrgola de la terrassa), zig-zags (a la jardinera que recorre les finestres de la façana nord), etc. L’ús de diversos materials a l’exterior del xalet també ajudava a la decoració ja que es creaven jocs de colors i textures que contrastaven entre sí. Un exemple de gran bellesa d’aquestes característiques era el porxo que donava accés a la vivenda on es barrejava la ceràmica negra i la vidriada, el ferro, la pedra, la fusta, l’obra vista, etc. El porxo era de planta rectangular i els vanos i accessos eren arcs de mig punt recolzats en columnes de ceràmica negra decorades amb estrígils. A part de les columnes dels arcs, la ceràmica també estava present als ampits (rajoles verdes i grogues), en els sòcols, i en dos murals de l’interior del porxo, un de temàtica floral envoltat amb un marc de rajoles verdes i grogues i l’altre que representava un sant. El ferro es trobava en el fanal que il·luminava l’interior i en la reixa d’una de les finestres de la casa que donava al porxo. La fusta estava en les bigues del sostre i en la porta d’entrada a la vivenda, la qual estava decorada en relleu amb unes llaceries geomètriques que recordaven les de l’art musulmà. La pedra es podia veure als marcs de la porta d’entrada a la vivenda i de la ventana de la reixa. El maó en la part visible del podi on es recolza la casa i en les escales que comunicaven el porxo amb els jardins. La terracuita es trobava al terra, es tractava de rajoles col·locades en cartabó. I per últim, la coberta era de teula àrab i formava un ràfec que es recolzava en els remats de les bigues interiors del sostre.

[[Fitxer:Entrada y garaje (1932-1939) - Valentí Fargnoli (352932 SGDAP).jpg|thumb|Entrades de la parcel·la de la Senya Blanca i porta del garatge. Autor de la fotografia: Valentí Fargnoli. Font: CRDI.]]

[[Fitxer:Façana est del xalet Senya Blanca (Urbanització de S'Agaró) 1932-1939 - Valentí Fargnoli (Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona).jpg|thumb|222x222px|Façana est i primitius jardins de la Senya Blanca. Autor de la fotografia: Valentí Fargnoli. Font: CRDI]]

El pavelló que està adossat al xalet també va ser obra de Rafael Masó. En un principi va estar concebut només com garatge i com un edifici aïllat, no obstant això va acabar unit a la casa i a més a més de ser la cotxera també va ser adaptat com una vivenda per al servei (es va dotar de menjador, cuina, una habitació, etc.). El pavelló tenia una coberta a dos aigües i els murs emblanquinats. La porta dels vehicles era allindada, estava emmarcada per carreus de pedra i sobre ella la teulada sobresortia en forma d’un ràfec molt volat. Juntament a la porta hi havia un vano d’arc conopial de pedra que segurament pertanyia a una masia.