Revisió del 07:14, 19 jul 2015 modifica Pallares (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors, Administradors 112.321 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 20:30, 13 març 2016 modifica desfés Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.341 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 31: \| imdb = 0720297 }} '''Alain Resnais''' ([[Gwened]], [[3 de juny]] de [[1922]] - [[París]], [[1 de març]] de [[2014]]<ref name=Ara>{{ref-notícia\| títol=Mor als 91 anys el cineasta francès Alain Resnais\|publicació=Diari Ara\|url=http://www.ara.cat/cultura/Mor-cineasta-frances-Alain-Resnais_0_1094290777.html}}</ref>) fou un [[cineasta]] [[francesos\|francès]]. Va rebre cinc premis ~~César~~Cèsar, tres d'~~ells~~aquests com a millor pel·lícula i dos com a millor director, dos ~~Ossos~~Óssos de Plata de Berlín, tres Lleons d'Or de la Mostra de Venècia, un BAFTA i un premi especial del jurat de Canes, on va ser homenatjat per tota la seva carrera el 2009. Fou un dels fundadors de la ''[[nouvelle vague]]'' francesa, innovà en la tècnica del ''[[flashback]]'' per a explorar la memòria i el temps, punts de vista i narratives ambigus. Deu anys més gran que [[François Truffaut]], ja s'havia guanyat un nom a finals dels anys quaranta amb ~~llarg metratges~~llargmetratges documentals atípics, com ''Nit i boira'' (1955). Alguns els realitzà en col·laboració amb [[Chris Maker\|Chris Maker,]], un altre representant de la ''nouvelle vague'', l'experimentació formal del qual, en gran mesura ~~post-moderna~~postmoderna, tingué una gran influència en Resnais. La pel·lícula clau de la seva carrera fou ''Hiroshima mon amour'' (1959). La seva profunda reflexió envers el temps, la memòria, la cultura i la història són força diferents dels elements culturals i autobiogràfics de les primeres obres de [[Jean-Luc Godard]] i Truffaut. Va mantenir ~~llur~~el seu interès per aquests temes durant tota la seva carrera, com s'aprecia amb obres menys conegudes com a ''[[Providence (pel·lícula)\|Providence]]'' (1977), que segueix ~~l'interecció~~la interacció entre la memòria i la imaginació en la ment d'un novel·lista moribund. La inquietud intel·lectual de Resnais també es reflecteix en el seu gran interès per l'escriptura experimental, sobretot el ''noveau roman'' que feia furor a París en l'apogeu de la seva carrera. [[Jean Caroyl]], [[Jorge Semprún]] i, sobretot, [[Marguerite Duras]], que va escriure ''Hiroshima mon amour'', exerciren una gran influència en ell. La col·laboració de Resnais amb [[Alain Robbe-Grillet]] aen ''L'any passat a Marienbad'' (1961) produí un dels films del cinema d'art i assaig internacional més difícils. La seva fascinació per l'experimentació formal i l'estructura impenetrable ha perdurat fins a l'ocàs de la seva carrera. ''Smoking/No Smoking'' (1993) és una sèrie de dos films que es poden veure en qualsevol ordre, ja que la història té dotze possibles conclusions, malgrat que un final obvi i universal, i tots es desenvolupen en un cementiri. Línia 103: {{commonscat}} * ''501 ~~Directores~~directores de ~~Cine~~cine'', ~~pag~~pàg. 258 de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo. {{Autoritat}} {{ORDENA:Resnais, Alain}}

Alain Resnais: diferència entre les revisions