Guerra a l'antiga Grècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 79:
== Pederàstia entre militars ==
{{AP|Pederàstia militar a l'antiga Grècia}}
[[Fitxer:Kiss Briseis Painter Louvre G278 full.jpg|thumb|[[Kylix]] àtic ([[segle V aC]]) que representa un amant (ἐραστής) besant el seu amat (ἐρώμενος). Les representacions d'escenes pederàstiques són abundants en l'[[art grec]].]]
El [[Batalló Sagrat de Tebes]], una unitat militar separada de la resta i reservada únicament a homes i els seus joves estimats, és normalment considerat com el primer exemple de com a l'[[antiga Grècia]] s'usava l'amor entre soldats de la tropa per estimular el seu esperit combatiu. Els [[Tebes (Grècia)|tebans]] atribuïen al Batalló Sagrat el [[Tebes (Grècia)|poder de Tebes]] durant la generació anterior a la seva caiguda davant [[Filip II de Macedònia]], que va quedar tan impressionat davant del seu valor en combat que va manar construir un momument que encara avui es manté en peus en el lloc on es van enterrar als soldats. També va criticar durament les opinions que els espartans tenien del Batalló. Diu [[Plutarc]] en la seva obra ''Pelòpides'':
:''Morin els que hagin pogut pensar que entre semblants homes hagi pogut haver-hi res reprensible.<ref>[[Plutarc]], ''Pelòpides'' 18. És possible trobar ''online'' el text traduït al castellà [http://imperivm.org/cont/textos/txt/plutarco_vidas-paralelas-tii-pelopidas.html].''</ref>
Linha 90 ⟶ 91:
Durant la Guerra Lelantina entre [[Eretria]] i [[Calcis]], abans d'una decisiva batalla els calcidians van demanar ajuda a un guerrer anomenat [[Cleòmac]]. Ell va respondre a la seva petició, portant al seu amant perquè observés. Liderant la càrrega contra els eretris, va portar a Calcis a la victòria pagant com a preu la seva pròpia vida. Els calcidians li van erigir una tomba al mercat en gratitud i van adoptar la [[pederàstia]].
=== Batalló Sagrat de Tebes ===
{{AP|Batalló Sagrat de Tebes}}
[[Fitxer:Pederastic courtship Louvre CA3096 n2.jpg|thumb|220px|'''Escena de festeig [[Pederàstia|pederasta]]'''. Detall d'un atuell de figures negres de l'[[Àtica]], del segle IV a. de C.]]
El Batalló Sagrat de Tebes (en grec antic ἱερὸς λόχος / hieròs lókhos) era una unitat d'elit grega formada per 150 parelles d'amants, d'acord amb [[Plutarc de Queronea|Plutarc]] (a la «Vida de Pelòpides») creada pel comandant tebà [[Gòrgides]]. Les parelles consistien en un membre de major edat o "heniochoi" (conductor) i un de més jove o "paraibatai" (company). La motivació per a l'ús de "l'exèrcit d'amants" en batalla ho expressa Plutarc:
"Per a homes de la mateixa tribu o família hi ha poc valor d'un per un altre quan el perill pressiona; però un batalló cimentat per l'amistat basada en l'amor, mai es trencarà i és invencible; ja que els amants, avergonyits de no ser dignes davant la vista dels seus estimats i els estimats davant la vista dels seus amants, desitjosos es llancen al perill per a l'alleugeriment dels uns i els altres".
D'acord amb Plutarc, Gòrgides inicialment va distribuir al Batalló Sagrat de Tebes al llarg de les seves línies de batalla com un cos d'elit per a enfortir la resolució dels altres, però llavors [[Pelòpides]], després que el Batalló hagués lluitat amb èxit en la [[batalla de Tegira]], el va usar com una espècie de guàrdia personal. Durant prop de 33 anys el Batalló Sagrat de Tebes va ser una part important de la infanteria grega.
La seva major derrota va succeir en la [[Batalla de Queronea (338 aC)|batalla de Queronea]], que va ser la batalla decisiva en la qual [[Filip II de Macedònia]] i el seu fill [[Alexandre el Gran]] van acabar amb la independència de les ciutats-estats gregues. Filip havia estat captiu a [[Tebes (Grècia)|Tebes]], on va aprendre les seves tàctiques militars. La resta de l'exèrcit tebà va fugir quan es va enfrontar a les aclaparadores forces de Filip i Alexandre, però el Batalló Sagrat, envoltat, es va mantenir ferm i van caure on estaven. Plutarc refereix que Filip, davant la visió dels cadàvers apilonats i entenent de qui eren, va exclamar: «Pereixi l'home que sospiti que aquests homes o van sofrir o van fer alguna cosa inadequadament».
Encara que Plutarc afirma que els tres-cents components del batalló van morir aquest dia, altres escriptors afirmen que dos-cents cinquanta van morir, i que la resta solament van ser ferits. Aquestes dades van ser verificades en la seva tomba comunal a [[Queronea]], en la qual van ser trobats dos-cents cinquanta-quatre esquelets, alineats en set files.
== Referències ==
| |||