Estació Vostok: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Així el text acompanyant apareix en català |
Cap resum de modificació |
||
Línia 8:
[[Fitxer:Wostok-Station core32.jpg|thumb|300px|Aquesta panoràmica de l'estació Vostok mostra la disposició de la base. L'edifici de l'esquerra és la central elèctrica, mentre que l'edifici de la dreta és on els investigadors dormen i mengen. L'edifici del fons amb una esfera a sobre és l'estació meteorològica. Es van excavar túnnels per a l'emmagatzemament, mantenint les mostres a una temperatura mitjana ideal de -55 graus Celcius. (Crèdits: Todd Sowers LDEO, Columbia University, Palisades, New York.)]]
L'estació de recerca Vostok es va establir el [[16 de desembre]] de [[1957]] (durant l'Any Geofísic internacional ([[AGI]]) per la 2a Expedició Antàrtica Soviètica, i va estar operativa durant més de 37 anys. L'estació es va tancar temporalment el [[gener]] de [[1994]]. Actualment aquesta estació està portada de forma cooperativa per científics russos, estatunidencs i francesos.
== Descripció ==▼
L'estació es troba a 3.488 metres per sobre del [[nivell del mar]]. És la més isolada de totes les estacions de recerca establertes al continent antàrtic, es troba a uns 1.300 km del [[Pol Sud]] geogràfic.▼
La seva localització prop del Pol Sud magnètic la fa un dels llocs millors per observar canvis en l'esfera magnètica.▼
L'estació normalment aixopluga 25 científics i enginyers durant l'estiu. Durant l'hivern el nombre disminueix fins a 13.▼
== Clima ==
La temperatura mitjana anual és de -55,2°C i oscil·la entre els -31,9 °C de [[desembre]] i els -68 °C d'agost. Les precipitacions, de 22 mm anuals, són sempre en forma de neu.
Les difícils condicions per a la vida humana no es redueixen només a les baixes temperatures. A l'anterior s'hi sumen l'altitud, la manca d'oxigen, la virtual absència d'humitat, la manca de [[diòxid de carboni]] que trasbalsa la respiració, els forts vents, la radiació ultraviolada deguda al forat a la [[capa d'ozó]], l'aïllament donada la seva ubicació extremadament lluny del mar i a l'hivern la llarga [[nit polar]], entre d'altres factors.
El dia [[21 de juliol]] de [[1983]], es va observar a Vostok la [[temperatura]] més baixa mai enregistrada a la terra: {{nowrap|−89,2 °C}}.<ref>{{ref-web
Linha 16 ⟶ 26:
}} </ref>
El 1996, científics russos i britànics de l'estació van descobrir el [[Llac Vostok]], el [[llac subglacial]] més gran conegut en el món, just sota l'estació Vostok. El llac Vostok és d'aigua dolça, i es troba uns 4.000 metres sota la superfície de la plataforma de gel, amb una superfície de 14.000 km².<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gargaud |nom=Muriel |títol=Encyclopedia of Astrobiology |url=http://books.google.cat/books?id=oEq1y9GIcr0C&pg=PA1754&dq=Subglacial+lake+vostok+biggest&hl=ca&sa=X&ei=jKMzUdrBKIjAhAfm5oGoAg&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=Subglacial%20lake%20vostok%20biggest&f=false |llengua=anglès |editorial=Springer |data=2011 |pàgines=p.1754 |isbn=3642112714}}</ref>
▲== Descripció ==
▲L'estació es troba a 3.488 metres per sobre del [[nivell del mar]]. És la més isolada de totes les estacions de recerca establertes al continent antàrtic, es troba a uns 1.300 km del [[Pol Sud]] geogràfic.
▲La seva localització prop del Pol Sud magnètic la fa un dels llocs millors per observar canvis en l'esfera magnètica.
▲L'estació normalment aixopluga 25 científics i enginyers durant l'estiu. Durant l'hivern el nombre disminueix fins a 13.
== Referències ==
{{referències|2}}
| |||