Parlar cerdà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: les heredats per > les heretats per |
|||
Línia 87:
== Lèxic ==
abab! (compte!), abelitrar (atacar o cridar algú de manera grollera), acampar (empaitar), agraviar (faltar al respecte), aixanicar (espavilar-se), aixer (xerri), alberany (crit fort), algom (quelcom), allà-ahir (abans-d’ahir), anoll (bou o vaca d’un any a dos d’edat), apria! (compte! aquest de mal humor), aquissar (provocar), arça (roser silvestre), arramassar (arreplegar), arriat -ada (ferm -a, ben plantat -ada, eixerit -ida), arruix (soroll estrident), atomegar (estomacar, pegar, apallissar), atracassar (cansar en excés), atrapar (trobar), aujam (aviram), ausvirar (albirar), avisar (veure, albirar, adonar-se), ba (bes), baleja (escombra), balejar (escombrar), baloni -ònia (estrafolari -ària, rodamón), barguet (estri de fusta que empraven les dones quan anaven a rentar roba), barralla (tanca feta de barres o branques), barsa/batzer (esbarzer), barset/abarset (rosa dels Alps, Rodhodendron ferrugineum), beç (bedoll), bigós (aixada de ferro amb dues puntes), bogor (xafogor), bolitroc (nyanyo, bony), bolilla de picolat (mandonguilla), borromba (esquella grossa més estreta de baix que de dalt), bot de les nines (cornamussa, sac de gemecs, gaita), botir (botar, inflar), bregafaient (maldecap, problema), buscallada (bastonada), cabracoc (esquella que duen les cabres), calastró (seny, senderi), camalliga (lligacama), camilleres (caramelles), capil (capdamunt), carnyot (tros de carn malmesa), cenrer (terra bona per plantar-hi llavors), cervellí (esvalot produït pels esquellots), clampsar (panteixar), clofella (closca), coflinca (societat, grup de gent associada), colga (placenta), colissa (col d’hivern), confletada/congletada (tempesta amb calamarsa), conjuminar (ajustar, posar d’acord diverses coses), corbell (sàrria), corriment (interès), corrons (ronyons-renyons), coscorra (cascavell usat amb ovelles o mules), (llapis. gal·licisme), curmull (curull, caramull), currafoles (gènere de bolets), currutaco -a (amant, amistançada amb qui es té relacions d’amagat), cremallola (carrerola, cama-sec), cremalls (clemàstecs), cuga (cua), cutisser (brutícia), dellà-ahir (abans-ďahir), disesset (disset), domatge (quin greu, és una pena. gal.licisme), desgall (pèrdua econòmica), donques (doncs), einam (estris de cuina; bateria de cuina), empixonat (embalaït), encanatrar (encastar), enrepteir (enrampar), entemat -ada (tossut -uda), esbramatec (bramul), escavallico (pruna silvestre), escorniflaire (xafarder -era), escorredissa (truita de riu), escorronar (escórrer), escrassadora/escarsadora, escassadora (cullera grossa i planera, plena de forats, amb què se separa l'escuma del brou o de qualsevol altre líquid, es fa servir per a treure d’una olla alguna part sòlida de manera que se’n separi l’aigua o per a fer escuma en l'olla), escurar (rentar, esbandir), esquitnet (crit estrident, xiscle), estalabre (astrolabi, talòs, pesat -ada), estartany (branquillot que seur del tronc d’un arbre), estenebres (cleca), estivant (estiuejant), estiló (bolígraf), estiralló (branc sec), estirgonyar/estringonyar (estireganyar; esgarrinxar), esto<!--sic-->mac (estomacada, pallissa), estorlocat -ada (eixelebrat -ada, esbojarrat -ada), estorrellar (torrar), estossar (estossinar, matar a cops), estrebar (estirar), estrebranquejar (caminar o córer més del que es pot, forçadament), estregina (teranyina), estriboc -a (estrafolari -ària, extravagant), estuf (orgull), estufarrat -ada (estarrufat -ada, cofoi -a), esventrellat -ada (empatxat -ada), esvoletegat -ada (esvalotat -ada), etzibori -òria (estrafolari -ària, esverat -ada), fagot (feix de llenya), faniant (mandrós. gallicisme), facècia (ocurrència graciosa, peripècia), fagot (feix de llenya), fajuc -a (pòtol -a, rodamón, indigent), falsa (golfa), fanç (falç), feda (ovella), ferrussa (brogit, soroll), ficel·la (cordill), firla (mica), flostis (despenjat -ada, indigent, bohemi, baliga-balaga), forrar (avortar), franquejar (ésser franc, actuar amb franquesa), fredorada (fred vingut de sobte, onada de fred), frejar (mandrejar, fer mandra), fumaterri (fumera), fumineja (xemeneia), galera (golafre), gansillar (panteixar, respirar anhelosament o amb la boca oberta a causa del cansament), garifaldi (fat, destí), garrau (gavarreró, fruit de la gavarrera), garrava, garravera (gavarra, gavarrera), garrotar (estrènyer fort amb una corda), gasalla (companyia grata, tertúlia), gaspa (rapa de raïm), gatesca (vetllada a la vora del foc), gicar (deixar), girola (rossinyol), gorja (gana de menjar), gralla (gallina), gresala (cassola grossa de terrissa o metall on es cou i serveix el menjar), grifuls (esgarrifança), gripi (menjadora), hasarderia (atreviment), lero -a (babau -a, beneit -a, pallús -ussa), llapí -ina (conill -a), llenar (cansar, ofegar), llimpiar (netejar), llit (placenta), llunetes (ulleres), madolat -ada (masegat -ada), mangala (bastó, penis), manxiula (escampador, llufa), manyaga (carícia), marmanyer -era (xafarder, xerrameca, dona buscada perquè plori als enterraments), marrà -ana (tossut -uda), merangina (aire i núvols), miolat -ada (trist -a), mirvar (minvar), mofle -a (tou -ova), molinar (moldre), monja (mongeta), mordir (mossegar), mundo (bagul per guardar-hi roba, objectes de valor, documents, etc.), ninyol (fil encerat o empegat amb què els sabaters cusen les sabates), ordiga (ortiga), ordiguer (ortiguer), padrí vell (avi), pallago (nen), pamort -a (persona que es deixa portar), panari (furòncol), papos (poca-solta, ximple), pasquer (pastiu, pastura, lloc de pastura), patuleia (grup o colla de gent de no gaire fiat), patusca (embriac -aga, borratxo -a), peçolar (lligar amb un nus les potes de les ovelles per tondre-les, dels conills per portar-los penjats, al corral, etc.), peirer (paleta), pelerina (manteleta. gallicisme), perdulari -ària (deixat -ada, baliga-galaga), pelfa (puta, bagassa, prostituta), pernabatre (estirar la pota, morir-se), perol (galleda), pesenar (arrossegar, tibar), peutrigar (peucalcigar, trepitjar), pica (fregador, basseta), picassa (destral), pioxa (mula), pinsó -ona (ànec -ega), pistaixa (futilesa, ximpletia, bajanada), pivet (avet), pixacalces (covard -a), pixa-rabent (persona que sempre té pressa), pixa-rellisques (primmirat -ada), pixatinters (escrivent -a, oficinista), pla (certament, prou), plaga (trapella, de poca confiança), plapa (clapa, herba), plaure (agradar), pleta (lloc de garriga a vegades prop de les
Com el català septentrional té occitanismes: beç (bedoll), feda (ovella), gaspa (carràs)...
|