Emirat de Brakna: diferència entre les revisions

Normach vivia vers la fi del segle XVII. Segons la tradició va combatre al final de la guerra de Boubbah (1674). El 1689 va fer la guerra als Id Eïchelli del Tagant, i es va lliurar la batalla de Tajala, al Amatlich. Normach va morir en data desconeguda i fou enterrat a Mal. En aquest moment tots els brakna li estaven subjectes com a tributaris i entre tots dominaven el país. Els trarza mateixos hi estaven subjectes i així fou fins al temps d'Ali Chandora, (vers 1703-1727). El va succeir el seu fill Mohammed Al-Heïba, vers el 1700, del que no se sap gairebé res excepta que es va enfrontar amb Ali Chandora dels trarza i aquestos es van fer independents. Ali Chandora havia anat a Fez, accompanyat d'Abd Allah Maham, fils d'Al-Qadi, el grand xeïc Ida Ou Ali del Chingueti, i fou ben rebut pel sultà que li va deixar alguns regiments que li van permetre consolidar el seu poder al Trarza i desfer-se de l'hegemonia brakna. L'emir brakna, suposadament Mohammed Al-Heïba, fou derrotat i va haver de fugir al Rekiz (més conegut com el llac Cayar); després es va fer la pau i s'hauria establert alguna mena de tribut dels braknes als trarzes. Vers el 1727 la guerra entre ambdos grups tornava a estar activa, i un atac brakna fou rebutjat; en la retirada cap a Boghé, Ali Chandora, els va perseguir i va morir segons uns en un combat menor i segons altres eneverinat l'endemà de la batalla; fou enterrat prop de Boghé (localment els tuculors l'anomenaven Dibango), en una duna on encara es mostra una tomba. Mohammed Al-Heïba elli va sobreviure uns mesos però va morir el 1728.