Gilbert Newton Lewis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aigua pesada > aigua pesant |
m Corregit: un altra. Lewis > un altre. Lewis |
||
Línia 37:
=== Termodinàmica ===
La major part dels interessos de Lewis es van originar durant els seus anys de Harvard i potser el més important va ser el de la termodinàmica. Tot i que la majoria de les relacions termodinàmiques importants ja eren conegudes el 1895, es consideraven com equacions aïllades, i encara no s'havien racionalitzat com un sistema lògic, des del qual, donada una relació, se’n podia derivar la resta. D'altra banda, aquestes relacions eren inexactes, aplicables només a sistemes químics ideals. Aquests eren els dos problemes pendents de la termodinàmica teòrica. En dos treballs teòrics llargs i ambiciosos en 1900 i 1901, Lewis va tractar d'oferir una solució. Va introduir el concepte termodinàmic d'[[Activitat (termodinàmica)|activitat]] i va encunyar el terme "[[fugacitat]]".<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lewis|nom=G. N|article=The osmotic pressure of concentrated solutions, and the laws of the perfect solution|publicació=J. Am. Chem. Soc.|url=|volum=30|data=1908|pàgines=668 - 683|doi=10.1021/ja01947a002}}</ref> La seva nova idea de fugacitat, o "tendència d'escapament", era una funció amb les dimensions de pressió que expressaven la tendència d'una substància a passar d'un producte o fase química a un
Els primers treballs de Lewis també revelen un coneixement inusualment avançat de les idees de [[J. W. Gibbs]] i [[P. Duhem]] sobre l’[[Energia lliure termodinàmica|energia lliure]] i el [[potencial termodinàmic]]. Aquestes idees eren ben conegudes pels físics i matemàtics però no pels químics més pràctics que les consideraven com abstruses i inaplicables als sistemes químics. La majoria dels químics es basaven en la termodinàmica familiar del calor ([[entalpia]]) de Berthelot, Ostwald, i [[Jacobus Henricus van 't Hoff|Van't Hoff]] i l'escola calorimètrica. La calor de reacció no és, per descomptat, una mesura de la tendència amb que els canvis químics es produeixin i Lewis es va adonar que només l'energia lliure i l'entropia podrien proporcionar una termodinàmica química exactes. Va derivar l'energia lliure de la fugacitat, va intentar, sense èxit, obtenir una expressió exacta per a la funció d'entropia que el 1901 no s'havia definit a baixes temperatures. Richards també ho va intentar sense èxit, i no va ser fins Nernst, el 1907, que va ser possible calcular [[Entropia|entropies]] de forma inequívoca. Encara que el sistema basat en la fugacitat de Lewis no va durar, el seu primer interès per l'energia lliure i l'entropia va resultar ser el més fructífer i gran part de la seva carrera es va dedicar a fer aquests conceptes útils i accessibles per als químics pràctics.
|