Prima donna: diferència entre les revisions

'''''Prima donna''''' (en italià 'primera dona') és, en l'àmbit de l'[[òpera]], la paraula en [[italià]] que s'usa per designar la ''primera [[cantant]]'', [[dona]] que desenvolupa els papers principals i que generalment és [[soprano]].

El terme "''prima donna"'' es va començar a usar a les companyies d'òpera per a designar-ne la cantant principal, és a dir, la dona que interpreta el paper principal en una producció d'una companyia. La paraula està ja escrita en una carta de l'any [[1610]], a la qual el cardenal [[Ferran I Gonzaga]] de Mantua[[Màntua]] escriu al seu pare, Vincenzo[[Vicenç I Gonzaga]], lloant la qualitat de cant de la cantant, i també compositora i música, [[Adriana Baroni-Basile]], coneguda com a «la "Bella Adriana"».<ref>Vincent Agrech, ''Diapason'', número de juliol-agost de [[2014]], pàg. 18 {{fr}}</ref>

El plural de "''prima donna"'' és invariable, ocom deen vegadesitalià, s'usa « 'prime donne » ou « primas donnas »''. La paraula corresponent per al masculí és el de ''[[primo uomo]]'', normalment un [[tenor]].

Històricament les ''prime donne'' han sigut motiu de certes rivalitats entre els aficionats a l'[[òpera]], dividint-se en "«clubs"» contraris que recolzen una cantant per sobre d'altres. Una de les rivalitats més famoses va ser la que va haver-hi entre els admiradors de [[Maria Callas]] i els de [[Renata Tebaldi]], malgrat l'[[amistat]] que hi havia entre totes dues.

A Barcelona, al [[segle XIX]], durant l'època de gran rivalitat entre el [[Teatre de la Santa Creu]] i el del [[Liceu]], segons unes cartes, sembla que hi va haver partidaris del Liceu que xiulaven les actuacions de la ''prima donna'' a la Santa Creu, encara que fossin interpretacions brillants.<ref> Jaume Radigales i Babí, ''Els orígens del Gran Teatre del Liceu (1837-1847)'', editat per L'Abadia de Montserrat, [[1998]]. ISBN 9788484150022 {{ca}}</ref>