Diferència entre revisions de la pàgina «L'Aleixar»

8 octets eliminats ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
m (enllaç)
 
== Història ==
 
Al terme de l'Aleixar no s'hi han trobat restes arqueològiques anteriors a la romanització, però sí indicis d'una vil·la romana. El nom del poble sembla d'origen aràbic, al-Aisar, que voldria dir "el fertilíssim".<ref>{{Ref-llibre|cognom = Manent|nom = Albert|títol = Toponímia de l'Aleixar i del seu terme|url = |edició = |llengua = |data = 1962|editorial = La Diputació|lloc = Tarragona|pàgines = 13|isbn = }}</ref> Es creu que el municipi estava inclòs a la carta de població concedida el 1153 a [[Siurana]]. El 1184, el rei [[Alfons el Cast|Alfons I]] va lliurar part de les terres a [[Ferran d'Aleixar]], que va prendre el nom del topònim del poble. Des de la seva fundació, el municipi va formar part del [[comtat de Prades]]. El 1391, [[Joan I]] va vendre els drets de la corona sobre l'Aleixar a l'arquebisbe Vallterra. Al segle XIV hi ha documentada una nombrosa i activa comunitat jueva, especialment entre 1324 i 1348, amb relacions amb els jueus de Prades, Alforja, Falset, Valls, Castelló d'Empúries, i pobles del ponent català. La comunitat jueva arribà a tenir entre 160 i 180 membres, cosa que li permetia tenir [[aljama]] pròpia.<ref name=":0" />
 
El 1690 es van redactar unes Ordinacions que es van refer el 1791, i que el 1850 encara eren vigents.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Manent|nom = Albert|títol = La Vila de l'Aleixar i les "Ordinacions" de 1791|url = |edició = |llengua = |data = 1978|editorial = Atenas|lloc = Barcelona|pàgines = 6 i 8|isbn = }}</ref>
 
El 1872 diversos veïns s'aixecaren amb els carlins, cosa que no impedí que els carlins entressin a la vila el 1873 a cobrar impostos.<ref name=":0" /> El 1875 s'hi va produir un enfrontament entre [[carlistescarlins]] i lliberalsliberals conegut com "la sorpresa de l'Aleixar". Els liberals van envoltar a diverses partides de carlistes i van atacar el poble, favorable a aquests últims. Després de diverses hores de lluita, els carlistes van ser derrotats.
 
== Cultura ==
 
L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Encara que apareix en documents de [[1194]] la construcció actual és del [[segle XVIII]]. La portalada és d'estil [[barroc]] i en el seu interior conserva un [[orgue]] del mateix estil. És de planta rectangular i té adossat el campanar.
 
 
== Economia ==
 
La principal activitat econòmica és l'agricultura, destacant el cultiu d'[[avellaner]]s. També hi ha camps de vinyes i [[oliver]]es. Disposa de Cooperativa agrícola des de 1957
 
== Demografia ==
{{DemogCat| 1497=55| 1515=81| 1553=111| 1717=320| 1787=1.679| 1857=1.054| 1877=1.053| 1887=979| 1900=971| 1910=1.015| 1920=944| 1930=879| 1940=806| 1950=675| 1960=706| 1970=695| 1981=651| 1990=623| 1992=604| 1994=621| 1996=633| 1998=685| 2000=717| 2002=740| 2004=755| 2006=815| 2008=900| 2010=911| 2012=926|2014 = 891}}
 
== Persones il·lustres ==
* [[Simó de Guardiola i Hortoneda]] (1773-1851), [[Abat de Montserrat]].
* [[Isidre Pàmies i Borràs]] (1843-1873), militar.
* [[Josep Guardiola i Grau]]<em> </em>(l'Aleixar, 1831 - París, 1901).
 
== Referències ==
1.440

modificacions