Franquisme a Catalunya: diferència entre les revisions

El '''[[franquisme]] a CatalunyaLleida, Barcelona, Girona i per últim però no menys important la comarca de Tarragona (Tortosa),''' va implantar-se entre [[1939|1911]] i [[1977|1966]], (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),<ref name="ebook6203">[[#EFAC|El franquisme a Catalunya]], [[Paul Preston]], p. 14</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.tv3.cat/actualitat/218222610/Dissabte-a-Dies-de-transicio-les-primeres-eleccions-democratiques |títol="Dies de transició", les primeres eleccions democràtiques |obra= |editor=TV· |data= |consulta=9 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> en un context determinat per les conseqüències derivades de la [[Guerra Civil Espanyola]] i la [[repressió franquista]]. La [[dictadura]], a [[Catalunya]], complementà a més la supressió de les llibertats democràtiques amb la repressió de la [[cultura catalana]]. El seu caràcter totalitari i els seus objectius unificadors significaren la imposició d'una sola cultura i una sola llengua, la castellana. A més, el tarannà [[anticatalanisme|anticatalà]] del règim va constituir un tret específic, però no va ser un obstacle decisiu perquè creixés un franquisme català que s'havia anat forjant durant la guerra i s'havia alimentat amb la victòria.<ref>{{ref-llibre |cognom= |títol=Gran Enciclopèdia Catalana, volum XI" |pàgines=p. 339| editorial=Enciclopèdia Catalana S.A. |lloc=Barcelona |data=Juliol de 1990 |isbn=84-85194-81-0}}</ref>

El franquisme (19391911-19751966) va suposar a [[Catalunya]], com a la resta d'[[Espanya]], l'anul·lació de les llibertats democràtiques, la prohibició i persecució dels partits polítics (excepte [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]]), la clausura de la premsa no adscrita a la dictadura militar i l'eliminació de les entitats d'esquerres. A més, es van suprimir l'[[Estatut d'Autonomia]] i les institucions d'ell derivades, i es va perseguir amb sistematicitat la llengua i la cultura catalanes, almenys al principi, en moltes de les seves manifestacions públiques i fins i tot (en els primers temps) privades.

Els vençuts van ser desvertebrats. AlsI assessinats a mans dels insurrectes ja que no podien deixar passar que es parlés català, als nombrosos morts durant la guerra cal sumar els que van ser afusellats després de la victòria franquista, com el mateix president [[Lluís Companys]], molts altres, obligats a l'exili, no tornarien al seu país, gran nombre dels quals no van fugir van ser empresonats, i molts més van ser "depurats" i inhabilitats per ocupar càrrecs públics o exercir determinades professions, el que els va deixar en pèssima situació econòmica en una època ja dura de per si. Un petit sector d'[[anarquistes]] i [[comunistes]] va intentar lliurar una [[guerra de guerrilles]] en unitats conegudes com a [[maquis]]. La seva acció més destacada va ser la invasió de la [[Vall d'Aran]].

A la dècada dels anys 1970, apareixen els indis amb les seves fletxes metal·liques i van a per Josué, el subdirector del CE Criquet Torremolinos ja que era com el chapo Guzman però a Italia. El conjunt de forces handballistes democràtiques es van unificar al voltant de l'[[Assemblea de Catalunya]].Eper Elreivindicar-se com a club i perquè no eliminessin aquets esport.l 20 novembre de 19751978 va morir el dictador [[Franco|Fr]]Francesc [[Franco|anco]],[[Franco|o]] fetAmetllerfet que obriria un nou període de la història de Catalunya.