Erispoe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: era una avantatge > era un avantatge |
m Corregit: fa referència al títol > fa al títol |
||
Línia 6:
* per «donar-se les mans», Erispoe comprometia la seva fidelitat i es reconeixia vassall de Carles el Calb, el que de fet no l'obligava a gairebé res, ja que estava en situació de força, i era un avantatge, ja que rebia la protecció que el senyor devia al seu vassall.
* L'ús de les insígnies reials li fou reconeguda, bé que de fet ja s'havia atribuït les insígnies abandonades per Carles a Jengland, en el curs de la fugida.<ref>''Ibid., pàg. 285</ref> Aquesta concessió simbòlica el reconeixia formalment com a rei de Bretanya (per part de Carles, ja abans altres poders els reconeixien, com el Papa). Això ho confirmen diversos diplomes del [[Cartulari de Redon]] datats el 852 i el diploma per a l'església de Nantes del 10 de febrer del 856<ref>cites ''ibid.'' pàg. 288, Apèndixs números 31, 34, 40.</ref> que el qualifiquen de ''princeps'', és a dir rei.
Tot això és confirmat ''a contrario'', el juny del [[877]], par [[Carles el Calb]] que, a la capitular de Quierzy,<ref> «Pel que fa
*Erispoe es va veure confirmar la possessió dels comtats de Rennes i de Nantes, i Bretanya fou engrandida amb el país de Retz.<ref>Ph. Tourault, ''op. cit.'', pàgs. 111.</ref>
| |||