Diferència entre revisions de la pàgina «Metro de Londres»

correcció (cas-cat)
m (Corregit: generals al haver > generals en haver)
(correcció (cas-cat))
Els primers túnels foren construïts mitjançant el mètode "cut-and-cover" o fals túnel, obrint els carrers. Això va provocar molèsties generals en haver de destruir algunes propietats de la superfície. Els primers trens foren de vapor, que necessitaven ventilació eficaç.
 
El [[7 de desembre]] de [[1869]] [[London, Brighton and South Coast Railway]] (LB&SCR) va començar a operar entre [[estació de Wapping|Wapping]] i [[estació de New Cross Gate|New Cross Gate]] a la línia [[East London Railway]] (ELR) utilitzant el túnel [[Thames Tunnel]] dissenyat per [[Marc Brunel]], qui va inventar un revolucionari mètode de construcció, el "tunnelling shield" o túnel escut. El túnel fou obert com un túnel peatonalde vianants, però el [[1865]] fou comprat per ELR mitjançant un consorci de sis empreses: [[Great Eastern Railway]] (GER); London, Brighton and South Coast Railway (LB&SCR); [[London, Chatham and Dover Railway]] (LCDR); [[South Eastern Railway (UK)|South Eastern Railway]] (SER); Metropolitan Railway; i Metropolitan District Railway. El [[1884]] District i Metropolitan van començar a circular per la línia.
 
A finals de la dècada de 1880 els ferrocarrils arribaven a Chesham (Metropolitan), Hounslow West, Wimbledon i Whitechapel (District) i [[estació de New Cross|New Cross]] (East London Railway). A finals del [[segle XIX]], Metropolitan havia ampliat les seves línies més enllà de [[Londres]] a [[estació d'Aylesbury|Aylesbury]], [[Verney Junction]] i [[Brill]], creant nous suburbis al llarg de la ruta, que més tard foren anomenats per la companyia com [[Metro-land]] (''terra del metro''). Fins a la [[dècada de 1930]] l'empresa mantenia les seves ambicions de ser considerada una "línia principal" en lloc d'un ferrocarril urbà.