Circuit digital: diferència entre les revisions

Els '''circuits digitals''' son [[circuit elèctric|circuits elèctrics]] basats en un nombre discret de nivells de [[voltatge]]. En la majoria dels casos hi ha dos nivells: un pròxim als zero volts i un altre a un nivell més elevat depenent del voltatge d’alimentació. Aquests dos nivells sovint es representen com a L (de l’anglèsl'anglès ''low'', baix) i H (de l’anglèsl'anglès ''high'', alt).

Els dos nivells de voltatge s'usen per a la representació en [[binari]] dels nombres 0 i 1. En [[lògica binària]] activa a nivell alt, la L representa el nombre binari 0 i la H el binari 1. En lògica activa a nivell baix la representació és a l’inrevésl'inrevés. És corrent permetre certa tolerància en els nivells de voltatge emprats; per exemple, de 0 a 2 volts poden representar un 0 lògic, i de 3 a 5 volts un 1 lògic. Un voltatge de 2 a 3 volts podria ser invàlid i sols es donaria en una fallada o en una transició de nivell lògic, ja que la majoria de circuits no són purament resistius i, per tant, no poden canviar instantàniament de nivell de voltatge. No obstant, són pocs els circuits que poden detectar aquesta fallada i la majoria la interpretarà aleatòriament com un 0 ó un 1.

És possible construir circuits digitals en formes distintes a la electrònica. En principi, qualsevol tecnologia que puga representar dos estats discrets i realitzar [[Àlgebra de Boole|operacions booleanes]] podria ser emprat per construir un circuit lògic. Existeixen versions hidràuliques, pneumàtiques i mecàniques de [[Porta lògica|portes lògiques]] per a aquelles situacions que no permeten l’úsl'ús d’electricitat. La lògica amb [[lògica de fluids|fluids]] s’usa en maquinari militar que hagi d'estar sotmès a impulsos [[electromagnetisme|electromagnètics]] que podrien destruir qualsevol circuit elèctric.

Es poden construir sistemes lògics mitjançant l’l'[[òptica]], el [[magnetisme]], la [[química]], [[bioquímica]] i els [[Mecànica quàntica|sistemes quàntics]]. En qualsevol cas, la funció lògica desitjada pot trobar-se en les interaccions dels components físics. Per exemple si calen dos [[enzim]]s en particular per evitar la construcció d’una determinada [[proteïna]], podríem dir que és l’equivalentl'equivalent biològic d’una porta “[[NAND]]”.

Els circuits digitals són la implementació més comuna de l’l'[[àlgebra de Boole]] i és la base de tots els [[ordinador]]s digitals (vegeu [[porta lògica]]).