Emirat de Trarza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 61:
*Annexió a França 1905-1910
*[[Ahmed Salum III Ould Brahim]], 1910-1917
==Domini francès==
Des el 1898 a l'emirat de Trarza es vivia una guerra civil entre l'emir Ahmed Saloum II Ould Ali i el pretendent Sidi Ould Mohammed Fal. Els francesos van optar per una acció més decidida; els territoris de [[Mauritània]] foren segregats de la colònia del Senegal i posat sota l'autoritat especial d'un Comissari del Govern general (estiu de 1902). [[Xavier Coppolani]] fou el primer comissari.
Amb contingents del Waalo i dels gandiolesos (de Gandak) i va establir al riu les posicions de Ndiago, Biak o [[Biakh]], i Souet el-Ma per prendre el primer contacte amb les tribus; els Oulad Bou Sba de la riba esquerra i després les tribus marabútiques van respondre a la crida del comissari. Coppolani va convidar a l'emir a reunir als seus partidaris a Garak; el desembre de 1902 l'emir ho va intentar però una bona part dels Oulad Ahmed ben Daman i gairebé tots els Oulad Daman, no hi eren ja que afavorien a Sidi i no van tardar a proclamar a [[Sidi Ould Mohammed Fal]] com a emir. Cheik Sidïa els va calmar però a [[Dagana]] Coppolani ja estava intentant l'abdicació de l'emir. Aquest va establir els seus campaments a Khéo i a Garak al darrera de les posicions franceses, i es va dedicar a esperar igual que feien els partidaris de Sidi més al nord.
Coppolani es va entendre amb les tribus marabútiques; va rebre delegacions dels Oulad Diman, dels Tendgha i dels Tadjakant. Va sortir el 15 de desembre de 1902 de Souet el-Ma i va avançar progressivament al interior on va establir les posicions franceses de Khroufa i [[Nouakchot]] (gener i febrer de 1903). Va treballar per reunir als caps guerrers trarzes i va prendre a sou com a caps dels irregulars a Khayaroum, Othman ould Brahim Khalil i Bou Bakar Ciré, que dirigien la major part dels guerrers Oulad Ahmed ben Daman. Coppolani va embarcar el febrer de 1903 a Nouakchot i va tornar per mar a [[Saint Louis del Senegal]].
El 12 de maig de 1903 es va proclamar el protectorat francès, cosa que va provocar un acostament dels dos rivals. Ahmed Salum III es va traslladar al nord, al Tell, als terrenys dels Oùlad Bou Sba, i es va mostrar conciliador. Sidi per la seva part va renunciar al títol d'emir momentàniament; les dues parts enfrontades van començar negociacions; van arribar a planejar junts un atac a la posició francesa de Nouakchot (novembre de 1903), però van advertir a Khayaroum, al que volien al seu costat, i li van demanar evacuar el lloc uns dies durant l'atac, però el ex visir va avisar als francesos, i l'atac per sorpresa fou impossible.
Coppolani, que després d'una estada a França, ja havia tornar, va intentar separar Ahmed Saloum II i Sidi i va optar per aquest darrer que semblava tenir més partidaris i a més els seus Oulad Daman eren aliats de Cheikh Sidïa en les seves lluites contra els Dieïdiba i els Oulad Bou Sba, mentre que Ahmed Salum tenia el suport religiós de Saad Bouh i els Fadelïa. En aquest moment (inicis del 1904) Ahmed Salum II estava retirat a les terres dels Oulad Bou Sba, enemics irreductibles del Cheikh Sidïa, el principal cap marabut del país. Sidi, aconsellat per Cheikh Sidïa va abandonar la cooperació amb Ahmed Salum i es va declarar el 13 de març de 1904 a favor dels francesos, agafant altre cop el títol d'emir i l'estiu del 1904 se'n va anar a Saint Louis. Mentre els francesos havien conquerit de fet els [[emirat de Brakna|emirats de Brakna]] i de [[Emirat de Tagant|Tagant]], però Sidi encara no era conscient del canvi en la relació de forces que suposava la intervenció francesa i pretenia imposar condicions de sobirà independent quan la sort dels emirats ja estava decidida pels francesos. No hi va haver acord i a final d'any Sidi va retornar al seu campament i va reprendre converses amb Ahmad Salum II.
Durant el 1904 no hi va haver combats a Trarza i la tasca dels francesos va consistir en protegir a les tribus zouaïa (marabútiques) que no es podien defensar contra les ràtzies dels guerres; en aquesta tasca es van lliurar dos combats el 12 de març a Taguihilet i el 13 març prop de Souet el-Ma; entre el 17 i el 31 de març el capità Frèrejean va dispersar bandes de trarzes de l'emir i dels Oulad Bou Sba de Sidi Abdallah ould Bou Alïa Kahla i va destruir els seus campaments foragitant-los cap al nord i l'est; i un combat lliurat contra 200 guerrers dels Oulad Bou Sba al nord de Souet el-Ma. En aquest any es va fundar a la primavera la posició militar de [[Bou Tilimit]], que va esdevenir després la capital de la residència de Trarza Oriental, sent [[Biakh]] la capital de la residència de Trarza Occidental.
El gener de 1905 Ahmed Salum i Sidi van arribar a un acord. Com a demostració van fer un atac conjunt a la posició de Khroufa, que de fet havia estat abandonada pels francesos que s'havien traslladat a Nouakchot per assegurar el control de les bandes fidels de Khayaroum i d'Othman al sud i el camí de la [[Chemama]], i per assegurar al nord la protecció de la missió ictiològica de Grave. La unió dels dos caps va portar el suport dels Oulad Bou Sba del nord que oferien refugi als guerrers després de les ràtzies. Els francesos per la seva banda asseguraven el terreny ocupat i protegien les tribus Zouaïa que els servien d'informadors.
Ahmed Salum i Sidi se'n adonaven de la seva situació i un es volia desfer de l'altra per presentar-se als francesos com únic emir. El gener de 1905 els telàmides (seguidors fanàtics) de Cheikh Sidïa dels Oulad Biri foren derrotats pels Oulad Bou Sba, que també van saquejar els campaments del Ida Ou Ali i dels Ida Bel-Hassen (12 de febrer) i dels Id Ag Chella (15 de febrer); poc després d'això l'emir Ahmed Salum va enviar missatges a Cheikh Sidïa per demanat la seva mediació amb els francesos per obtenir la pau. El 13 d'abril de 1905 Ahmed es va presentar a Bou Tilimit, on era Coppolani, per fer submissió personal i anunciar la dels seus; al tornar al seu campament fou assassinat cinc dies després el [[18 d'abril]] de [[1905]] als pous de Nouakel, a tres dies de marxa al nord de Bou Tilimit; els assassins foren Ahmed ould Deïd (germà de Sidi) i Samba ould Ahmed ould Sidi Mbaïrika (cosí germà de Sidi); els assassins van anar a demanar hospitalitat a Amar Ould Ali, germà de l'emir que no sabia encara de la seva mort i a la nit també el van assassinar, mentre dormia, disparant-li un tret i fugint tot seguit. Coppolani no va poder reaccionar doncs fou assassinat també a [[Tidjika]] el [[12 de maig]] de [[1905]].
Sidi Ould Mohammed Fal no va ordenar l'assassinat per la política profrancesa d'Ahmed Salum II, sinó per la venjança de sang, ja que Ahmed havia matat vint anys abans al seu pare Mohammed Fal, i per motius personals, ja que la iniciativa d'Ahmed el relegava. L'endemà mateix de la mort de l'emir, Sidi, ara emir únic, va iniciar converses secretes amb els francesos a Bou Tilimit (per mitjà de Cheikh Sidïa) per ser reconegut com únic emir. Sidi Oul Mohammed Fal va condemnar l'acció del seu germà Ahmed Ould Deïd i va abdicar el càrrec als peus de Cheikh Sidïa, però fou un muntatge ja que al cap de dos dies els Oulad Daman li van demanar revocar la seva decisió i va tornar a agafar el títol. La família d'Ahmed Salum II es va refugiar al campament de Saad Bou i va demanar protecció a França que va acceptar protegir als hereus a canvi del suport dels seus partidaris a França.
La successió política d'Ahmed Salum II fou reclamada immediatament pel jove [[Ahmed Salum III Ould Brahim]] Ould Mohammed Al-Habib, cosí germà de l'emir assassinat i cosí de cinquè grau de Sidi. Sentint la seva vida amenaçada es va refugiar amb les fraccions dels Oulad Beniouk i Oulad Zomboti que li eren fidels, just a temps doncs ja les bandes d'Ahmed Ould Deïd venien a buscar-lo; les forces de Ould Deïd i dels Beniouk i Zomboti es van enfrontar al marigot de Teniader, prop de Garak (maig de 1905). Els haratins (els negres dels oasis) d'Ahmed Saloum II, que havien estat reclutat de manera forçada per Ould Deïd, es van passar al camp d'Ahmed Salum III mercès al qual aquest va obtenir la victòria i va fer fugir a Ould Deïd. Però Ahmed Salum III va anar immediatament a fer submissió al francesos a la seva posició de [[Biakh]] (maig de 1905). El juny el comissari interí, en una reunió a Garak, va intimar al pretendent a acabar tota lluita i va establir el control francès sota l'autoritat directe dels residents a Trarza Occidental o Trarza Oriental, assegurant la protecció de les tribus marabútiques i una missió de policia general. Per mantenir al pretendent i els seus 500 guerrers se li va permetre de recaptar el impost ''bakh'' sobre els berbers; els guerrers van quedar exempts del ''zakat''. Ahmed Salum III va agafar el títol d'emir. Sidi havia enviat al seu germà Ahmed Ould Deïd a Garak per demanar una entrevista formal amb el comissari a Saint Louis, però aquesta petició fou refusada, i en canvi fou convocat a [[Podor]] per l'agost. Sidi hi va anar i el 4 d'agost de 1905 va acceptar les condicions que li foren presentades, gairebé les mateixes que al seu rival. Pels francesos ja no hi havia dos emirs titulars sinó dos caps tots dos nominalment emirs, aspirant a rebre una investidura oficial del govern de França, que administraria directament el territori amb l'ajuda dels xeics de les tribus. França va practicar una política de balança entre els dos pretendents. La situació no va durar i al final de l'any 1905 Sidi va abandonar Trarza i es va dirigir a l'[[Adrar]] amb els seus partidaris entre els quals el seu germà Ahmed ould Deïd i els dos caps Isselmou i Ahmed Saloum ould Mokhtar Oumou; se li van unir també molts companys de joventut, de guerra o d'estudis com Sidi Ahmed i Sidïa, fill i germà del xeic Sidi Mohammed ben Ahmeddou ben Sliman, dels Oulad Diman. Altres es van quedar a la zona de Bou Tilimit, reagrupats entorn als seus caps tribals.
La lluita ara entre Sidi i Ahmed Salou III no es va aturar. Aquest darrer tenia el suport una part dels Oulad Ahmed ben Daman, una fracció dels Euleb, els Oulad Beniouk, els Zomboti, els Zeilouïa, els Ahel Ag Mokhtar, els haratins Ahel Cherqi i els Rehahla, tots de la part occidental de Trarza. Sidi tenia darrera seu als Oulad Daman i una part dels Oulad Ahmed ben Daman, dels Euleb (fraccions Oulad Mohammed i Kohel), els Ouled Bou Ali, Aroueïjat, Eoubbeïdàt, Tàghredient i Oulad Agçhar, concentrats a Trarza oriental. Els marabuts estaven dividits i els seus gran caps afavorien a un o altre: Saad Bouh a Ahmed Salum III i Cheikh Sidïa a Sidi. A les capitals territorials, Biakh era centre de reclutament d'Ahmed i Bou Tilimit de Sidi i les mateixes tropes indígenes reclutades pels francesos tenien el seu candidat; els soldats indígenes de Bou Tilimit van marxar contra els de Biakh; van fer ràtzies contra les tribus que li donaven suport i van acampar a Khéo en actitud amenaçadora; els dos residents toleraven per interessos propis aquesta situació i va ser necessària la intervenció del comissari interí del governador general, Adam (febrer de 1906) per posar fi a aquestes rivalitats.
El 1906 les dues residències separades foren reunides sota un sol resident que fou el capità Théveniaut; tot seguit les dues residències van esdevenir el cercle de [[Trarza]] unificat (juny de 1906). Aquest cercle formava una línia de defensa que sortint de [[Nouakchot]], baixava cap a Khroufa i es dirigia tot seguit a Choubouk, [[Bou Tilimit]], Agroug i Alog. Es va crera també una força d'intervenció ràpida i nombrosos llocs fortificats; el comandant del cercle va organitzar també escamots meharistes, formats sobretot per tiradors tuculors del riu habituats a muntar camells que estarien assistits per infants auxiliars maures; ben aviat van estar en condicions d'evitar les ràtzies o atrapar als saquejadors. L'autoritat política dels guerrers fou confiada a certs caps: els Oulad Ahmed ben Daman (amb els seus haratins -negres- i zenagues -berbers), Ahel Abolla i Ahel Guibla estarien sota autoritat del representant dels Ahel Mohammed Al-Habib, en aquest cas Ahmed Saloum (III) Ould Brahim; els Rehahla sota Othman Ould Brahim Khalifi; els Ahel Abd Al-Ouahhab, Loubeïdat i Zenaga Ananca, sota l'autoritat de Sidi Ould Brahim; els Tagheredient sota la de Mbarek ould Barik Allah; i els Oulad Agchar, sota la de Sidi ould Abdi. Les tribus marabútiques estarien manades així: els Oulad Diman i dues altres fraccions tachomcha (Eïqoub i Ahel Barik Allah) sota el xeic Sidi Mohammed ould Ahmeddou ould Sliman; la darrera tribu tachomcha (Id Atjfagha Habib Allah), sota l'autoritat de Sidna Mbarek; els Ida Ou Al-Hadj Tachedbit, Koumleïlen i Id Armadieq, sota la de Mohammed Salek ould Chems; els Medlich, sota Mohammed Fal; els Tendgha, Ntaba, Ahel Mohammed Fadel, Tiab Oulad Daman, Tiab Euleb i Ntouajia, sota Sidi Bouïa fill gran de Saad Bouh; els Ôuled Biri i Tagounant, sota Sidi Mohammed ould Sidi Mohammed al-Khalifa ould Sidïa Al-Kabir, germà de Cheikh Sidïa; els Tadjakant i Tagnit, sota Qassoum ould Mokhtar. Aquesta administració militar i política directa va assegurar anys de calma i seguretat. Els grups que sota el comandament de le'mir Sidi i del seu germà Ahmed o d'Ould Assas, fill de [[Sidi Eli II Ould Ahmeddou I]], ex-emir de Brakna, van intentar algunes ràtzies a Trarza, foren rebutjats cap al nord.
El darrer intent de resistència de Sidi Ould Mohammed Fal i el seu germà Ahmed Ould Deid va comportar l'anomenada batalla de Legweichichy el 28 de novembre de 1908.
Al gener del 1910 Ahmed Ould Deïb, germà de l'emir [[Sidi Ould Mohammed Fal]], aconsellat per Cheikh Sidïa, es va sotmetre formalment i el van seguir els seus dos principals lloctinents, Isselmou i Ahmed Salem Ould Mokhtar Oumou. Al començament de 1910, l'autoritat francesa es proposava reconèixer als caps fidels i va decidir restaurar la dignitat d'emir en la persona d'Ahmed Salum III Ould Brahim. Es tractava de constituir un gran comandament indígena sobre el país Trarza amb un representant hereditari que seria al mateix temps cap honorífic de les tribus marabútiques sense poder intervenir en els seus afers. Al Trarza Occidental (residència de Méderdra) Ahmed Salum III fou aclamat per les tribus i fou reconegut per l'autoritat francesa a Méderdra el mes de maig de 1910; es va signar entre les dues parts una convenció. El límit del comandament del nou emir era la línia Lemleïga a Souet el-Ma, Jerarïa i perllongació amb totes les tribus dins d'aquesta línia. Als Ahmed Ould Deïb, Isselmou i Ahmed Salem Ould Mokhtar Oumou se'ls va confiar el Trarza Oriental dividit en tres parts: les terres dels Oulad Daman i Oulad Ahmed ben Daman establertes a la zona (Oulad Bou Bakar Ciré, Oulad Reguïeg, Ahel Abella, Ahel Ag Mouttar) i algunes fraccions dels Euleb, Oulad El-Lab i els seus haratins Dokhon, foren confiades com a xeic independent a Ahmed Ould Deïb; Ahmed Salem Oumou esdevenia xeic independent de la fracció Ahel Atam dels Oulad Daman; i Isselmou dels Rehahla i d'una part de l'herència del seu oncle Othman ould Khalil, amb la tutela sobre els dos fills d'Othman (cosins d'Isselmou). Aquestes posicions de xeics independents ("independents" de l'emir) era inferior a la d'emir però igual a la d'altres xeics dependents directament del resident francès a [[Bou Tilimit]]. La gent de l'emir no podia passar a les terres dels tres emirs i la gent d'aquests no podia passar a les de l'emir, a menys d'obtenir el permís del comandant del cercle.
Per la seva subsistència podien cobrar el impost de la ''horma'' (una taxa personal sobre el comerç) pagada pels tributaris zenaga (els Rehalha, els Aroueijat, els Oulad El-Faghi i els Oulad Aïd), i el ''bakh'', un impost pagat pels negres de la Chemama i els zenaga harantins, negres lliures o captius que explotaven terrenys. Aquests impost es van dividir en dues parts, una per l'emir (que el 1910 va tenir un fill de nom Amar Salum) i el seu cosí Mohammed al-Habib, fill d'Ahmed Salum II Ould Ali; i l'altre per Ahmed Ould Deïd. La percepció dels impostos el feien els francesos que després repartien. En aquest temps els Ould Aid foren fets autònoms i es va compensar a l'emir amb 33 peces de Guinea i 35 camells, i a Ould Deïd amb 12 camells.
El 1912 es va voler recompensar a Ould Deïd per bon comportament i se li va donar el comandament d'un grup de guerrers dels Oulad Daman o Oulad Ahmed ben Daman a la regió de Bou Tilimit. Ahmed Salum III va morir el 1930 i els francesos van concedir el títol d'emir a Ahmed Ould Deïd; l'any següent (1931) va morir el seu germà i ex emir [[Sidi Ould Mohammed Fal]]. Ahmed Ould Deïd va morir el 1943.
==Referència==
| |||