Emirat de Brakna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: segle XV però un altra > segle XV,però una altra
Línia 106:
El 13 de juliol de 1904 la major part dels Oulad Siyed, dirigits per Mohammed Krara (germà d'Ahmedou II) es van sotmetre als francesos a Boghé. En la seva fugida havien passat moltes penalitats i 15 persones havien mort de fam i estaven esgotats. També el marabut Abd El-Jelil es va sotmetre en nom dels Dieïdiba, i finalment Cheikh Fal. Tots ells van pagar una contribució de guerra consistent en general en ramats. Després d'això ja només hi havia una mica de resistència al nord, amb puntuals accions guerrilleres. Ahmeddou va rebre hospitalitat del seu alitat Bakkar i es va retirar als campaments Abakak de l'Assaba.
 
Bakkar no va tardar en fer ofertes de submissió però de moment no es van concretar ja que la ocupació del Tagant es va ajornar fins a l'estació seca següent. La mort de Coppolani el 1905 va aturar aquesta conquesta, i el 1906 van arribar a la zona guerrers enviats pel xerif del Marroc que van assetjar Tijikja i van aconseguir atreure alguns caps ja sotmesos, com Bakkar Ould Ahmeïada, caps dels Oulad Normach (novembre de 1906) que havia estat perjudicat per un tribunal establert pels francesos. L'activitat de la resistència era constant encara que poc perillosa. Ould Assas, fill de l'emir tenia una banda que durant dos anys saquejava arreu. S'havia format una aliança entre Ahmeddou, Mohammed Mokhtar, cap dels Kounta del Tagant i Othman Ould Bakkar, emir dels Id Ou Aïch, que van escriure a Cheikh Sidïa i a [[MohammedAhmed SaloumSalum III]] Ould Brahim]], de Trarza, als que van convidar a evacuar Trarza i unir-se als rebels. Després les partides dels Id Ou Aïch es van multiplicar fent ràtzies arreu (inclòs una a 20 km de Mal). Diversos grups pacificats es van revoltar. Una columna de reforç manada per Michar fou enviada a la zona, i algunes rebel·lions foren aturades generalment pagant una multa i entregant les armes. Ould Assas va ser ferit i donat per mort però es va poder recuperar a l'Adrar, si bé sembla que va acabar morint el 1907. Bakkar ould Ahmeïada, cap dels Oulad Normach, operava al nord de Boghé però fou assassinat la nit del 30 de desembre de 1907 en un altercat amb els seus homes. El 1908 les lluites continuaven.
 
El cercle de Brakna fou constituït inicialment per decret del governador general de 26 de desembre de 1905 amb les antigues regions de Mal i de Regba, a les que es va ajuntar l'antiga regió de [[Gorgol]], a la riba dreta d'aquest riu (oued). La capital fou Aleg, i hi havia dues residències: Boghé i Mal. El 1908 els francesos volien canviar la capital de Brakna des de Aleg a Chogar, però el projecte fou ajornat i no es va arribar a concretar.