René Theophile Hyacinthe Laënnec: diferència entre les revisions

És en aquest context que va crear, al [[17 de febrer]] de [[1816]], l'[[Fonendoscopi|estetoscopi]] <ref>{{ouvrage |prénom1=Isabelle |nom1=Grellet |prénom2=Caroline |nom2=Kruse |titre=Histoires de la tuberculose : Les fièvres de l'âme, 1800-1940 |éditeur=Ramsay |date=983 |passage=23 }}</ref>, al principi un simple rotllo de paper lligat al que va nomenar «pectoriloque», i que va permetre distanciar l'orella del doctor seu pacient per raons de modèstia. <{{#tag:ref>Selon|Segons cetteaquesta légendehistòria, Laennec, hommeun austèrehome etauster i bigotintolerant, futes inspiréva parinspirar en la pudeurmodèstia d’uned'una femmedona corpulentecorpulenta n’osantque enleverno s'atrevia a treure's sesles couchescapes de vêtementroba pourper que leun médecinmetge collepogués soncol·locar oreillel'oïda aual thoraxpit. IlLlavors sees rappelava alors deux groupesrecordar de gaminsdos postésgrups auxde extrémitésnens d’uneque longuejugaven poutresota dansels laportells cour des [[Guichet (architecture)|guichets]] dudel Louvre. Source ''Font: Association bretonne et union régionaliste bretonne, ''Comptes rendus, procès-verbaux, mémoires'', volume 133, Presses bretonnes, 2007, p. 122</ref>''|group=Nota}} Aviat va millorar l'estetoscopi en un cilindre de fusta i desmuntable, i el seu ús està testificat en les fulles dels malalts de març de [[1817]] de l'hospital Necker. Va fundar així una nova pràctica per a l'anàlisi dels sons interns del cos i vincular-los a les lesions anatòmiques, el que serà particularment útil per al diagnòstic de malalties respiratòries, inclosa la tuberculosi.