René Theophile Hyacinthe Laënnec: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 74:
En [[1816]], va ser nomenat a l'[[hôpital Necker]].<ref name="pmid17048358">{{article |doi=10.3121/cmr.4.3.230 |issn=1539-4182 |issn2=1554-6179 |volume=4 |numéro=3 |pages=230-235 |nom1=Roguin |prénom1=Ariel |titre=Rene Theophile Hyacinthe Laënnec (1781–1826): The Man Behind the Stethoscope |lang=en |pmid=17048358 |journal=Clinical Medicine & Research |consulté le=19 octobre 2012 |date=9 janvier 2006 |url=http://www.clinmedres.org/content/4/3/230 }}</ref> S'interessa per les [[Pneumologia|malalties pulmonars]] i identifica als seus pacients utilitzant la [[Percussió (medicina)|tècnica de percussió]], àmpliament descrita per primera vegada pel metge [[Imperi Austrohongarès|austrohongarès]] [[Leopold Auenbrugger]] en [[1761]] en el seu llibre ''Inventum Novum'' i difós per Corvisart, un mètode que proporciona informació sobre l'estat un òrgan escoltant el soroll produït per l'encunyació dels dits al nivell d'aquest últim.
 
És en aquest context que va crear, al [[17 de febrer]] de [[1816]], l'[[Fonendoscopi|estetoscopi]] <ref>{{ouvrage |prénom1=Isabelle |nom1=Grellet |prénom2=Caroline |nom2=Kruse |titre=Histoires de la tuberculose : Les fièvres de l'âme, 1800-1940 |éditeur=Ramsay |date=983 |passage=23 }}</ref>, al principi un simple rotllo de paper lligat al que va nomenar «pectoriloque», i que va permetre distanciar l'orella del doctor seu pacient per raons de modèstia. <{{#tag:ref>Selon|Segons cetteaquesta légendehistòria, Laennec, hommeun austèrehome etauster i bigotintolerant, futes inspiréva parinspirar en la pudeurmodèstia d’uned'una femmedona corpulentecorpulenta n’osantque enleverno s'atrevia a treure's sesles couchescapes de vêtementroba pourper que leun médecinmetge collepogués soncol·locar oreillel'oïda aual thoraxpit. IlLlavors sees rappelava alors deux groupesrecordar de gaminsdos postésgrups auxde extrémitésnens d’uneque longuejugaven poutresota dansels laportells cour des [[Guichet (architecture)|guichets]] dudel Louvre. Source ''Font: Association bretonne et union régionaliste bretonne, ''Comptes rendus, procès-verbaux, mémoires'', volume 133, Presses bretonnes, 2007, p. 122</ref>''|group=Nota}} Aviat va millorar l'estetoscopi en un cilindre de fusta i desmuntable, i el seu ús està testificat en les fulles dels malalts de març de [[1817]] de l'hospital Necker. Va fundar així una nova pràctica per a l'anàlisi dels sons interns del cos i vincular-los a les lesions anatòmiques, el que serà particularment útil per al diagnòstic de malalties respiratòries, inclosa la tuberculosi.
 
Al febrer de [[1818]], presenta les seves troballes en un discurs a l'Acadèmia de Medicina, i el [[1819]] va publicar el seu ''Traité d’auscultation médiate'' (Tractat d'auscultació), on classifica els sorolls al pit.