Diferència entre revisions de la pàgina «Tresor de Guarrazar»

m
Corregit: profunditat de 1,60 > profunditat d'1,60
m (Robot treu doble separador d'un enllaç)
m (Corregit: profunditat de 1,60 > profunditat d'1,60)
 
== Història de la descoberta ==
Part del tresor de Guarrazar va ser trobat per casualitat. L'any 1858 hi va haver unes pluges torrencials que van causar l'erosió del terreny on estava l'església del monestir de Santa Maria de Sorbaces, a [[Guadamur]],<ref name=Silva> {{ref web|url=http://www.liceus.com/cgi-bin/aco/ar/06/0608.asp.|llengua=castellà|consulta= 29 de desembre de 2015|títol=El Arte Visigodo. Tesoro de Guarrazar| cognom=Silva Santa-Cruz|nom=Noelia}}</ref> localitat distant 11 kms.de [[Toledo]]. Havia estat ocultat en dues caixes revestides de [[formigó]] romà, que tenien una profunditat de d'1,60 m i deixaven un buit en quadre de 0,75 m, al costat del sepulcre d'un prevere anomenat Crispinus.<ref name=Silva/>
 
Cadascun dels dipòsits va tenir un trobador distint. Va ser el primer Francisco Morales, pagès de 40 anys, qui va desarticular moltes de les joies i va vendre fragments i components en viatges freqüents als obradors d'argenters toledans. El francès A. Herouart, professor a Toledo i amic de Morales, va adquirir les joies que aquest encara tenia en el seu poder i es va fer amb la terra on va aparèixer el tresor. Herouart va vendre les joies a un diamantista, José Navarro, qui va recompondre algunes corones, rescatant el que encara no havien fos els argenters de Toledo. El 1859 Navarro va viatjar a [[París]] i va negociar la venda de les vuit corones i sis creus pendents al Govern francès. La venda es va publicar en diverses revistes gal·les. El ràpid ressò de la notícia a Espanya va desencadenar la intervenció de la Comissió Provincial de Monuments, primer, i la del Govern de la nació, després, que va iniciar la ràpida reclamació diplomàtica, una recerca judicial i excavacions arqueològiques al lloc.
1.141.440

modificacions