Nanotecnologia de l'ADN: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: origami de ADN de > origami d'ADN de |
m Corregit: octaedre de ADN de > octaedre d'ADN de |
||
Línia 157:
El 1999 Seeman dissenyà la primera [[màquina del ADN]], capaç de canviar l’estructura d’aquest últim. Un any més tard Bernard Yuke demostraria teòricament un sistema millorat i que es convertiria en el primer dispositiu per àcids nucleics en fer ús del desplaçament de cadena mediat per punts de suport. El següent progrés va implicar traduir la demostració de Yuke en moviment mecànic; els anys 2004 i 2005, els equips de Seeman, NilesPierce, [[Andrew Turberfield]] i Chengde Mao demostrarien diversos sistemes d’ADN walker.<ref name="nanomachines">'''DNA machines:''' {{ref-publicació|doi=10.1038/nnano.2007.104 |títol=DNA nanomachines |any=2007 |cognom1=Bath |nom1=Jonathan |cognom2=Turberfield |nom2=Andrew J. |publicació=Nature Nanotechnology |volum=2 |exemplar=5 |pàgines=275–284 |pmid=18654284|bibcode = 2007NatNa...2..275B }}</ref>
El 2006 Rothemund presentà per primer cop la tècnica de l’[[origami d'ADN]], que permetia crear molècules d'ADN plegades de qualsevol forma d’una manera fàcil i rígida. Rothemund havia concebut conceptualment aquest mètode com a pont d’unió entre els entramats DX de Seeman, que emprava moltes cadenes curtes, i l’octaedre
Inicialment, la nanotecnologia de l'ADN, com a camp científic, va haver d’enfrontar-se amb cert escepticisme atesa la inusual absència d’ús biològic dels àcids nucleics com a material per construir estructures i realitzar computació, a més a més de la preponderància dels experiments de [[prova de concepte]] que estenien les capacitats dels camps però que estaven lluny de les aplicacions actuals. L’article transcendental de Seeman de 1991 sobre la síntesi de cubs d'ADN va ser rebutjat per la revista [[Science]] després que un crític l’elogiés per la seva originalitat i un altre el critiqués per falta de rellevància en termes de biologia. Tot i això, es considera que, a principis de 2010, el camp havia crescut fins al punt que les aplicacions per a la recerca en ciències bàsiques començaven a fer-se realitat, i les aplicacions pràctiques en medicina i altres camps començaven a ésser considerades factibles.<ref name="growsup"/><ref>'''History:''' {{ref-publicació|cognom=Hopkin|nom=Karen|títol=Profile: 3-D Seer|publicació=The Scientist|any=2011|mes=August|url=http://the-scientist.com/2011/08/01/3-d-seer/|consulta= 8 agost 2011}}</ref> A més, el camp va créixer des d’un nombre molt baix de laboratoris i de reduïda activitat el 2001, a gairebé 60 el 2010, fet que incrementà substancialment el nombre d’avenços en el camp de la nanotecnologia al llarg de la dècada.<ref>'''History:''' {{ref-publicació|cognom=Seeman|nom=Nadrian|títol=Structural DNA Nanotechnology: Growing Along with NanoLetters|publicació=Nano Letters|doi=10.1021/nl101262u|any=2010|volum=10|exemplar=6|pàgines=1971–1978|pmid=20486672|pmc=2901229|bibcode = 2010NanoL..10.1971S }}</ref>
| |||