Hispània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç al propi article |
|||
Línia 107:
Amb el temps el topònim va a derivar en ''Espanya'', que designarà la unitat geogràfica de la península, més les conquestes de Balears i Canàries quan sigui l'hora. A partir dels últims anys del segle XII es designa a tota la península, sigui dels musulmans o dels cristians, amb el nom geogràfic d'Espanya. Així es parla dels cinc regnes d'Espanya: Lleó, Castella, Navarra, Portugal i Aragó (cristians), amb el territori sota domini musulmà com a territori d'Espanya que ha de ser reconquerit.
== Economia ==
{{AP|Economia a la Hispània romana|Comerç a la Hispània romana}}
L'economia d'Hispània va experimentar una forta evolució durant i després de la conquesta del territori peninsular per part de la [[República Romana]], de tal forma que, d'un terreny prometedor encara que ignot, va passar a convertir-se en una de les més valuoses adquisicions de la República i l'[[Imperi Romà]] i en un puntal bàsic de l'economia que sustentava l'auge de Roma.
[[Fitxer:GordianusIsest.jpg|right|230px|Moneda hispànica]]
=== L'economia preromana ===
Anteriorment a l'entrada de Roma a [[Ibèria]], la pràctica totalitat de la península es basava en una [[economia]] rural de subsistència amb poc o molt escàs tràfic comercial, excepció feta dels majors nuclis urbans, situats sobretot en la costa [[Mar Mediterrani|mediterrània]], que sí que mantenien un contacte regular amb el comerç [[Antiga Grècia|grec]] i [[Fenícia|fenici]].
=== L'estratègia econòmica de la conquesta romana ===
::''Per a més informació sobre aquest període històric vegeu: [[Conquesta romana d'Hispània|Conquesta d'Hispània]]''.
Tradicionalment havien circulat per tot el Mediterrani les llegendes fenícies sobre les infinites riqueses de [[Tartessos]], i sobre com les expedicions comercials regressaven de la costa hispana carregades de [[plata]]. Indubtablement, aquestes històries contribuïen a incrementar l'interès de les potències mediterrànies per la [[península Ibèrica]].
Després de la derrota en la [[Primera Guerra Púnica]], [[Cartago]] es va veure atabalada per la pèrdua d'importants mercats i pel tribut que havia de pagar a Roma com compensació per la guerra. Amb la finalitat de pal·liar aquesta situació, van decidir expandir-se per la costa d'Ibèria, que fins llavors quedava fora de l'àrea d'influència romana. Cartago, interessada sobretot a obtenir el benefici ràpid, va explotar les mines de plata per tot el litoral [[Andalusia|andalús]] i llevantí, extraient importants quantitats d'aquest metall amb el qual es finançaria en gran part la [[Segona Guerra Púnica]] i la campanya italiana d'[[Anníbal Barca|Anníbal]].
Per aquest motiu entre uns altres, un dels primers objectius estratègics de Roma a l'envair la península va ser arrabassar a Cartago les mines properes a [[Cartago Nova]]. En part a causa de la pèrdua d'aquests recursos, i en gran part a causa de l'aïllament que havia quedat, Anníbal va haver de renunciar a la guerra a [[Península Itàlica|Itàlia]] el [[206 aC]].
Després de l'expulsió de Cartago, part dels pobles indígenes d'Hispània van quedar obligats a pagar [[tribut]]s a Roma a través d'una intricada xarxa d'aliances i vassallatges. A pesar d'això, al llarg dels segles [[segle II aC]] i [[segle I aC]], Roma va tenir als territoris de la Hispània encara no conquistada com un lloc propici per al saqueig i la rapinya, trencant amb freqüència els tractats de pau que, com els acordats en temps de [[Tiberi Semproni Grac|Semproni Grac]], havien permès períodes perllongats de pau. L'aixecament dels pobles [[celtiber]]s i [[Lusitània|lusitans]] només va servir per a augmentar els ingressos de Roma a través dels immensos botins de guerra obtinguts en campanyes com les de [[Marc Porci Cató Censorí|Cató el Vell]].
Aquesta política d'obtenció de riqueses per la força va tenir la seua continuïtat en les campanyes de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i posteriorment de [[Juli Cèsar]], de qui conten les cròniques que va acudir no només a lluitar contra Pompeu, sinó a lucrar-se de la conquesta per a pagar als seus creditors.
Mentrestant, la costa mediterrània hispana, que havia estat conquistada durant la guerra contra Cartago i ràpidament [[Procés de romanització|romanitzada]], començava la seua expansió econòmica i comercial que prompte faria famosa a Hispània en el món romà.
=== L'economia de la Hispània romanitzada ===
A més de l'explotació dels recursos minerals, Roma va obtenir amb la conquesta d'Hispània l'accés a les quals probablement foren les millors terres de labor de tot el territori romanitzat. Per tant, es feia necessari posar aquelles terres en explotació com més prompte. Durant tota la dominació romana, l'economia productiva hispana va experimentar una gran expansió, afavorida a més per unes infraestructures viàries i unes rutes comercials que li obrien els mercats de la resta de l'imperi.
== Les províncies romanes d'Hispània ==
| |||