Algerri: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
he tret dos guions
Agregar personatges il.lustres
Línia 23:
La senyoria superior del castell pervingué posteriorment d'Ermen gol VII a la seva filla Miracle, a través del segon marit de la qual, Ramon de Cervera, la susdita senyoria passa a la casa de Cer- vera. Mentrestant, l’església parroquial de Santa Maria d’Algerri pervingué (com era previst que es fes ja abans de la conquesta del indret) a l’abadia de Sant Pere d’Àger. En la liquidació del comtat d’Urgell per Ferran d’Antequera, aquest dona al cavaller aragonès Juan de Luna les quèsties, pesqueres i altres drets que tenia a Algerri. Tanmateix, per un altra font, hom sap que també donà quèsties i altres drets a Algerri a Ramon de Perellós. El 1541 la senyoria del castell d’Algerri era de Joan de Coma- llonga, funcionari reial, que fou creat i nomenat per Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, baró d’Algerri. Poc després, però, la senyoria d’Algerri fou adquirida per l’abad de Poblet, Pere Boquers (1546-64), amb el producte que obtingué de la venda de la granja de Cérvoles. Ja abans d’adquirir la senyoria d’Algerri, el monestir cistercenc hi posseïa alguns
 
béns. La senyoria i la jurisdicció romangué en mans del monestir de Poblet fins a la desamortització de Mendizabal. Constituïa la baronia d’Algerri, que comprenia també, al segle XVII, els pobles d’Almenara, Penal i Llunel (6),
 
Algerri n’era el cap administratiu. El títol de barons d’Algerri fou rehabilitat en 1931 per la família Camps.
Línia 31:
refugiat al castell d’Algerri, era dirigida per Baltasar de Claramunt, fill del que havia estat veguer de Lleida, després destituït. Un altre era Nicolau Melgar d’Algerri d’origen aragonès . Ambdós pertanyien a la cofradia de cavallers i gentilhomes de Lleida. El 1625, quan ja no hi havia lluites de bandositats, el municipi, que era constituït en regim de paeria, demanà un préstec a l’administració pobletana. Durant la guerra dels Segadors, els planells propers a Algerri i els pobles veïns foren testimoni de les victòries del mariscal de La Mothe Houdancourt contra les tropes de Felip IV de Castella, mentre que la població d’Algerri i els llocs propers foren destruïts irestaren gairebé despoblats. La guerra del Francès i les Carlinades de consumar la ruina del seu antic castell.
 
=== '''Demografia''' ===
{{DemogCat| 1497=49| 1515=43| 1553=55| 1717=192| 1787=618| 1857=1.279| 1877=1.188| 1887=1.148| 1900=994| 1910=985| 1920=1.068| 1930=928| 1940=940| 1950=902| 1960=747| 1970=666| 1981=639| 1990=572| 1992=562| 1994=544| 1996=522| 1998=518| 2000=521| 2002=510| 2004=495| 2006=467| 2008=473}}
 
=== Personatges il.lustres ===
Ramon Roca Puig papirolec fill predilecte d'Algerri
 
Francesc Xavier Fontova fundador Ciutat de los Muchachos de Alicante
 
Pau Sabate Lliró "El Tero" sindicalista
 
== Referències ==