Dafne (nimfa): diferència entre les revisions

Segons l'antropòloga freudiana Géza Róheim, el motiu pel qual la nimfa rebutjava a Apol·lo era que, com es dedueix de l'expressió ''Artemis Daphnaia'', eren germans.<ref>Géza Róheim, ''Animism, Magic and the Divine King'', Londres, 1930, p.308</ref> De la mateixa opinió és [[Joseph Fontenrose]], ja que deduir que Àrtemis i Dafne eren parella seria massa simplista.<ref>Joseph Fontenrose, ''The Delphic oracle: its responses and operations'', 1981, p.49</ref>

[[Parteni de Nicea]] va escriure Ἐρωτικὰ Παθήματα (''Erotica Pathemata'', «Sobre els patiments de l'amor»), narrant el mite i fent incís en el desig de Dafne per mantenir-se verge. Parteni coneixia la llegenda per haver-la llegit en una obra de [[Fílarc]], el qual havia recollit la narració de [[Pausànias (geògraf)|Pausànias]].<ref>J. L. Lightfoot, ''Parthenius of Nicaea: the poetical fragments and the Erōtika pathēmata'', 1999, notes al capítol XV, Περὶ Δάφνης, p. 471</ref> En la versió de Parteni, Dafne no és una nimfa sinó una noia aficionada a anar de cacera pel bosc i determinada a romandre verge. Dafne és perseguida per un jove anomenat Leucip, el qual accepta les condicions de la noia per tal de poder-se unir al grup de noies caçadores que ella liderava. Leucip aconsegueix guanyar-se un afecte innocent per part de la noia, però el déu Apol·lo, n'està gelós i es fica dins el cap de Dafne perquè pari de banyar-se nua al costat de Leucip al riu Ladó. Però la noia no li fa cas i, com en el mite de [[Cal·listo (mitologia)|Cal·listo]], Leucip intenta propassar-se i ella, per defensar-se el mata amb una de les seves fletxes. En aquell moment es presenta Apol·lo per consolar-la i al mateix temps aconseguir satisfer la seva luxúria. Ella desesperada demana ser transformada en llorer.