Guerrers de Riace: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sols no aparenten la > sols aparenten la |
m Correcció: espai que falta |
||
Línia 11:
Al costat esquerre d'aquesta denúncia formal, hi ha una nota escrita a mà, de color vermell, i signada per G. Foti (superintendent){{cita|Aquest informe segueix a una conversa telefònica del 16 d'agost de 1972, rebuda a les 21 hores, que denuncia el descobriment.}}
L'any següent un equip al comandament de l'investigador Nino Lamboglia va tractar de trobar restes del [[vaixell]] que hauria transportat les escultures, però després de diversos intents només es van trobar 28 argolles de [[plom]], probablement pertanyents a les veles d'una nau, així com un fragment d'allò que podria ser l'empunyadura del ''Bronze A''.<ref>Balil Illana (1982) pàg.98</ref> Una [[hipòtesi]] apunta que els tripulants de la suposada nau poguessin haver llançat per la borda tant les dues escultures com restes de l'aparellament, amb motiu d'alguna tempesta, naufragant posteriorment el vaixell a un altre lloc, o assolint per fi la costa. Altres estudis realitzats per Paolo Moreno, professor d'[[Arqueologia]] i [[Història de l'Art]] grec i romà de la universitat de [[Roma]] han aportat unes altres dades. L'aparició d'alguna resta de fusta del que pogués ser una nau romana d'època imperial, i el fet que les dues figures fossin trobades a poca distància (cosa que difícilment hauria ocorregut en cas que haguessin estat llançades voluntàriament) fan que la hipòtesi del llançament per la borda es posi en dubte.
== Restauració ==
Línia 57:
*[[Pausànies (geògraf)|Pausànies]], un [[escriptor]] grec del [[segle II]], i autor d'una [[descripció de Grècia]],que fa un retrat de l'[[Antiga Grècia]], on fa referència a diversos grups escultòrics entre els quals s'ha tractat d'identificar aquestes estàtues:
#A l'[[àgora]] d'[[Argos (Argòlida)|Argos]] s'esmenta un monument als [[set contra Tebes]].<ref> Pausànies ii,20,5.</ref> Aquesta escultura constava de quinze figures, podent ser dues d'aquestes les corresponents als ''Guerrers de Riace''. Aquesta tesi apunta a identificar l'estàtua A amb [[Tideu]], l'heroi [[Etòlia|etoli]], i l'estàtua B amb [[Amfiarau]], guerrer profeta que va vaticinar la seva pròpia mort sota els murs de la ciutat de [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Tideu seria obra d'un escultor anomenat [[Agelades]], originari d'[[Argos (Argòlida)|Argos]], que va treballar al santuari de [[Oracle de Delfos|Delfos]] a la segona meitat del segle V aC. L'arqueòleg Geòrghios Dontàs<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lopez |nom=Francesco |títol=Il Pensiero olistico di Ippocrate: percorsi di ragionamento e testimonianze |url=http://books.google.cat/books?id=A4fGB7Fzj_UC&pg=PA64-IA9 |llengua=italià |editorial=Francesco Lopez |data=2004 |pàgines=p.64 |isbn=8888358358}}</ref> ha identificat l'autor d'Amfiarau amb la figura d'[[Alcàmenes d'Atenes]], originari de [[Lemnos]] i agraciat amb la ciutadania atenenca en virtut de la seva vàlua artística.
#A [[Delfos (ciutat)|Delfos]], descriu un grup atribuït a [[Fídies]] que commemorava la [[batalla de Marató]] i que es componia d'[[Atenea]], [[Apol·lo]], [[Milcíades]] i altres herois atenencs.<ref>Pausànies x,10,1.</ref> La posició de les dues escultures, recolzades a la cama dreta mentre l'esquerra descansa una mica avançada i lleugerament flexionada, fan recordar l'obra ''L'Apol·lo de Karsel'', que se suposa còpia d'un original de [[Fídies]], per la qual cosa queda molt reforçada la hipòtesi que aquests dos bronzes serien obra de Fídies.
#A [[Olímpia]], descriu un grup d'estàtues que representaven herois grecs de la [[guerra de Troia]]. El grup era atribuït a [[Onates d'Egina|Onates]], un escultor d'[[Egina (illa)|Egina]].<ref>Pausànies v,25,10.</ref> També s'ha assenyalat aquest grup com a hipòtesi alternativa a la identificació dels ''Guerrers de Riace''.
| |||