Juli Nepot: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: va post posar. Mentrestant > va ajornar. Mentrestant |
m Correcció: espai que falta |
||
Línia 68:
A la ciutat de Roma, el va derrotar sense gaire lluita<ref>[[Joan d'Antioquia]] fragment 209.2 </ref> i el va fer presoner al [[Emporium|port fluvial de Roma]]{{efn|"''Glycerius Caesar Romae imperium tenens a Nepote Marcellini quondam patricii sororis filio imperio expulsus in Portu urbis Romae ex Caesare episcopus ordinatus est et obiit... Nepos, qui Glycerium regno populerat, Romae elevatus est imperator''"<ref>[[Marcel·lí Comes]] ''Chronographia'' [[wikt:s.a.|s.a.]] 474-475</ref>}}, i el va obligar a esdevenir monjo vers començaments de l'estiu del [[474]], tot i que [[Teòfanes el Confessor]] situa els fets el [[473]]; el ''cronicó anònim'' situa l'entronització de Nepot el [[24 de juny]] del [[474]],<ref>''Anonymus valesianus'' 7.36 s.a.474</ref> que correspondria a la victòria sobre Gliceri, mentre la proclamació a Ravenna podia haver estat l'agost del [[473]]),<ref>''[[fasti|Fasti vindobonenses priores]]'' núm.613-614</ref> o el 19 de juny.<ref>''Auctuarii Hauniensis ordo posterior'', s.a.474</ref>
En aquest temps [[Euric]] el rei dels visigots va expulsar els romans de l'[[Alvèrnia]], darrera província que conservaven els romans a la [[Gàl·lia]] i que fou defensada per [[Ecdici]] {{efn|''Ecdicius'', [[Jordanes]] l'anomena ''Decius'', cunyat de [[Sidoni Apol·linar]] i fill de l'emperador [[Marc Mecili Avit|Avit]]}}. Els visigots van assetjar Clermont, capital regional, l'estiu del [[474]]; Nepot va enviar a negociar al bisbe [[Epifani de Pavia]] per arranjar la pau,<ref>[[Magnus Fèlix Ennodi|Ennodi]] ''Vita Epifanius'', 81-100</ref> que Euric no va tardar a trencar. Nepot no se'n fiava dels visigots i va enviar el qüestor Licinià un temps després per veure si respectaven el que s'havia acordat i no travessaven el [[Roine]]{{sfn|Power|2012|p=10-11}}, llavors veient que havien trencat la paraula va enviar una delegació formada per quatre bisbes per fer-lo entrar en raó: Lleonci d'Arles, Faust de Riez, Graec de Marsella i Basili d'Aix.<ref>[[Magnus Fèlix Ennodi|Ennodi]] ''Vita Epifanius'', 100</ref> Mentrestant, l'emperador disgustat amb el fracàs va rellevar del càrrec de ''magister militum'' a Ecdici i va nomenar en el seu lloc a [[Flavi Orestes]].<ref>[[Jordanes]] ''Getica'' 240-241</ref>
== Fugida cap a Dalmàcia ==
| |||