Revisió del 01:31, 3 des 2007 modifica Estirabot (discussió \| contribucions) Bots 26.623 edits m Robot: Reemplazo automático de texto (-l’ +l') ← Edició anterior		Revisió del 01:43, 3 des 2007 modifica desfés Estirabot (discussió \| contribucions) Bots 26.623 edits m Robot: Reemplazo automático de texto (-d’ +d') Edició següent →
Línia 12: El [[pagus de Besalú]] havia format part del comtat de Girona fins que [[Guifré el Pilós]] nomenà el seu germà [[Radulf I de Besalú\|Radulf]], [[comte de Besalú]], amb la condició que, a la seva mort, el comtat passaria als descendents de Guifré I. El comte [[Sunyer I]] de Barcelona, Girona i Osona, fill de Guifré el Pilós, hagué ~~d’enfrontar~~d'enfrontar-se al seu germà el comte [[Miró II de Cerdanya]] qui, com a fill supervivent més gran, pretenia obtenir l'herència [[Barcelona]]; la disputa va resoldre’s amb un acord pel qual Sunyer obtenia el reconeixement de Miró, a canvi de cedir-li el [[Ripollès]], inclòs fins llavors dins del [[comtat d'Osona]]. Els conflictes entre els dos germans reaparegueren no gaire més tard; en una data incerta -entre [[913]] i [[920]]-, va morir el comte [[Radulf I de Besalú]], germà de Guifré el Pilós; aleshores, Miró, pressionant amb els seus drets sobre Barcelona, Girona i Osona, va imposar-se, i Besalú, tot i haver estat tradicionalment un pagus del comtat de Girona, fou vinculat al [[comtat de Cerdanya]]. Després de la separació de Besalú, el comtat de Girona quedà configurat pel límit amb el comtat d'Empúries, per sota de [[Banyoles]] i el [[castell de Finestres]], cap a les Guilleries, sense la [[Plana d'en Bas]], i, per l'actual límit del [[bisbat de Vic]] (pels límits de [[Susqueda]], [[Osor]], [[Sant Hilari Sacalm]], [[Joanet]] i [[Espinelves]]) fins al [[coll de Sant Marçal]], pels límits d'[[Arbúcies]] i del [[castell de Montsoriu]], amb [[Breda]], [[Hostalric]], [[Tordera]] i el [[castell de Montpalau]] i amb llurs parròquies fins a [[Arenys de Mar]].

Comtat de Girona: diferència entre les revisions