Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC): diferència entre les revisions

El seu primer càrrec important havia estat el de [[Llegat romà|llegat pretorià]] a la [[guerra màrsica]]. Quan Sul·la va deixar Itàlia (fou enviat pel [[senat romà]] a la [[regió del Pont]] a combatre a [[Mitridates VI Eupator]],<ref> Plutarc, "Sulla",citat per Rex Warner en "The Fall of the Roman Republic", Londres, ed. Penguin Books, 2005, secció 41.</ref> va permetre l'elecció de Cinna com a cònsol ([[87 aC]]) junt amb [[Gneu Octavi (cònsol 87 aC)|Gneu Octavi]] amb la condició de no canviar la constitució.<ref> Plutarc, "Sulla",citat per Rex Warner en "The Fall of the Roman Republic", Londres, ed. Penguin Books, 2005, secció 10.</ref> Però només sortir d'Itàlia, Cinna va declarar a Sul·la fora de la llei i va proposar diverses mesures. Cinna tenia molta força al carrer mercès al suport del partit popular (força que l'altre cònsol difícilment podia aturar)<ref>C. Meinhard Bulst, "Cinnanum Tempus: A Reassessment of the Dominatio Cinnae," ed. la revista "Historia Zeitschrift fur Alte Geschichte" 13, no. 3 (1964)pàg. 310</ref> i va proposar també cridar a Roma al desterrat [[Gai Mari]],<ref>C. Meinhard Bulst, "Cinnanum Tempus: A Reassessment of the Dominatio Cinnae," ed. la revista "Historia Zeitschrift fur Alte Geschichte" 13, no. 3 (1964)pàg. 308</ref> però quan fou l'hora de la votació les seves propostes foren derrotades. Aquell mateix dia va haver de fugir de la ciutat i el cònsol Octavi i el Senat van prendre el poder.<ref>[[Appià]], "Les guerres civils", CI, 64</ref> Cinna fou il·legalment destituït del càrrec i això li va donar arguments per iniciar la lluita armada. Els italians es van revoltar, ja que aspiraven a la ciutadania i aquest moviment fou aprofitat per Cinna.