Partit Comunista de Galícia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pel propi exsecretari > pel mateix exsecretari |
m Correcció: espai que falta |
||
Línia 19:
El PCG es va constituir en [[1968]], en un congrés en l'exili, que va tenir lloc en [[París]], com a secció gallega del PCE. Ja el PCE havia estat el principal partit d'oposició al franquisme a Galícia i el PCG va mantenir aquesta hegemonia, però ja contestada pels partits nacionalistes d'esquerra i també per altres partits d'esquerres escindits del mateix PCE. El seu primer secretari general va ser [[Santiago Álvarez Gómez|Santiago Álvarez]], que va ocupar el càrrec fins a 1979. Malgrat existir des de 1969, el PCG no es va inscriure en el registre de partits polítics del Ministeri de l'Interior fins a 1986, coincidint amb la seva integració a [[Esquerda Unida]], la federació [[Galícia|gallega]] d'[[Esquerra Unida]].
Al començament de la [[Transició Espanyola|Transició]] el PCG va gaudir de certa influència en la vida política gallega, formant part de la [[Taboa Democrática de Galicia]].<ref>[http://www.march.es/ceacs/biblioteca/proyectos/Linz/Documento.asp?Reg=R-4023 Los noventa y seis participantes en la cumbre], ''[[ABC (diari)|ABC]]'', 5 de setembre de 1976, en el [[Archivo Linz de la Transición]].</ref> El seu secretari general des de 1979, [[Anxo Guerreiro]], va ser un dels integrants de la ''Comissió dels 16'', que va redactar l'[[Estatut d'autonomia de Galícia|estatut d'autonomia]] en 1981. A les [[eleccions al Parlament de Galícia de 1981]] el PCG va obtenir un diputat, per la [[província de La Corunya]], que va ocupar el seu secretari general. No obstant això, durant els primers anys de la dècada de 1980, el PCG va sofrir les pugnes greus dissensions internes. En 1984, part dels seus membres es van integrar en el PSOE. D'altra banda, la pugna entre ''carrillistes'' i crítics que es duien a terme a nivell nacional va tenir també el seu reflex en l'organització gallega. Guerreiro, pertanyent al sector crític o renovador, va ser desplaçat de la secretaria general en 1983 per [[Julio Pérez de la Fuente]], del sector fidel a Santiago Carrillo.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ESPAnA/PARTIDO_COMUNISTA_DE_ESPAnA/Cambio/direccion/comunistas/gallegos/elpepiesp/19831102elpepinac_10/Tes Cambio en la dirección de los comunistas gallegos], ''El País'', 2 de novembre de 1983.</ref> No obstant això, en 1985, Carrillo i els seus seguidors, entre els quals es trobava Pérez de la Fuente, van ser expulsats del PCE en 1985. D'aquesta forma, a les [[eleccions al Parlament de Galícia de 1985|eleccions autonòmiques de 1985]], el PCG va haver de competir amb el partit que havien creat els partidaris de l'expulsat [[Santiago Carrillo]], el [[Partit Comunista de Galícia-Marxista Revolucionari]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/IGLESIAS/_GERARDO/CARRILLO/_SANTIAGO/GALICIA/ESPAnA/PARTIDO_COMUNISTA_DE_ESPAnA/Gerardo/Iglesias/confia/recuperacion/voto/comunista/elpepiesp/19851109elpepinac_14/Tes Gerardo Iglesias confía en una recuperación del voto comunista], ''El País'', 9 de novembre de 1985.</ref> dirigits pel mateix exsecretari general del PCG, Pérez de la Fuente, sense aconseguir cap d'ells representació parlamentària (en obtenir cadascun dels partits una quantitat de vots similar, 10.625 del PCG enfront de 8.318 del PCG-MR).<ref>[http://www.senado.es/legis3/publicaciones/pdf/senado/bocg/I0098.PDF Butlletí Oficial de les Corts: Aprovació per la Comissió Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes dels Informes emesos per aquest Alt Tribunal, sobre fiscalitzacions efectuades a Despeses electorals de les Eleccions al Parlament de Galícia de l'any 1985, Comissió Liquidadora de Mitjans de Crèdits a l'Exportació i Liquidació de Mitjans de comunicació Social de l'Estat]</ref> En 1986 va ser un dels fundadors de la llavors coalició [[Esquerda Unida]], per la qual cosa no ha tornat a presentar-se a cap procés electoral en solitari.
En 1997, la direcció d'Esquerda Unida va decidir presentar-se a les eleccions autonòmiques d'aquest any en coalició amb el PSdeG-PSOE, una decisió que va culminar amb la desvinculació d'EU d'[[Esquerra Unida]], en desautoritzar-ne aquesta el pacte. Aquest acord va ser rebutjat per un sector de la coalició liderat pels dirigents del PCG [[Carlos Dafonte]] i [[Manuel Peña-Rey]], secretari general del PCG. Aquest grup, recolzat per la direcció estatal, es va presentar a les eleccions en solitari sota la denominació Esquerra Unida. Després de la transformació del grup coligat amb els socialistes en [[Esquerda de Galicia]], el grup de Dafonte i Peña-Rey va reprendre la denominació Esquerda Unida.
| |||