René Descartes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-Centre +Centre - Vall del Loira) |
m Correcció: espai que falta |
||
Línia 184:
== Filosofia moral ==
La moral de Descartes té tres pilars: La [[Metafísica]], la [[Racionalisme (filosofia)|Raó]], i la [[Estoïcisme|Tradició Estoica]]. Per a ell, la moral era una ciència, la més alta i més perfecta, i les seves arrels es troben en la Metafísica, de la mateixa manera que per la resta de les ciències.<ref> Guy Durandin, Les Principes de la Philosophie. Introduction et notes, Librairie Philosophique J. Vrin, Paris, 1970.</ref> Així ens parla sobre l'existència de Déu, el lloc de l'home en la natura, formula la teoria del dualisme ment-cos i defensa el [[lliure albir]]. Per altra banda, manifesta el seu racionalisme quan diu que la raó ens és suficient per a la cerca dels béns que hem de perseguir, i ens diu que la [[virtut]] consisteix en el "raonament correcte" que hauria de guiar les nostres accions.
La qualitat del raonament depèn dels coneixements, perquè una ment ben informada es trobarà en millors condicions per prendre bones determinacions. Les condicions mentals també influenciaran el raonament, i és per això que Descartes va dir que una filosofia moral completa ha d'incloure l'estudi del funcionament de l'organisme humà. Ell va discutir sobre aquests temes amb la princesa Elisabeth de Bohèmia, i com a resultat va escriure el seu tractat ''Les Passions de l'Ànima'', que conté un estudi dels processos i reaccions [[psicosomàtic]]s en l'home, amb un èmfasi en les [[emocions]] i [[sentiment|passions]].<ref name="Blom">Blom, John J., Descartes. His moral philosophy and psychology. New York University Press. 1978. ISBN 0-8147-0999-0</ref>
| |||