Rex nemorensis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:, -[[Image: +[[Fitxer:, -[[File: +[[Fitxer:)
m Correcció: espai que falta
Línia 5:
Tenir el càrrec de ''rex nemorensis'' suposava oferir-se ell mateix en sacrifici a la deessa Diana. Era un títol vitalici i només podia ser substituït en un [[Judici de Déu|duel]] que tenia lloc en el bosc sagrat de la deessa i on se suposava que Diana prenia part activa decidint el guanyador o controlant que la lluita fos neta.
 
L'origen d'aquest ritual podria estar connectat amb la formació de la "lliga del [[Latium]]", dirigida per un tal Laevius (o Baebius) Egerius,<ref>L'existència d'aquest dirigent és discutida per George Dumézil en ''"La religion romaine archaïque"'', Paris, 1966, pàg. 398</ref> el qual estava sota la influència d'una aliança amb el tirà de Cuma Aristodemos.<ref>{{ref-llibre|cognom=Titus Livi|títol=Ab Urbe Condita|pàgines=II 14, 5-9}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Dionís d'Halicarnàs|títol=Rhōmaikē archaiologia|pàgines=V 36, 1-4.}}</ref> La figura del ''rex nemorensis'' podria tenir a veure amb als esdeveniments polítics de finals del segle VI aC narrats per Titus Livi i Dionís d'Halicarnàs, potser amb el setge d'Aricia establert per Arruns, el fill del cabdill etrusc [[Porsenna]]. Cal destacar que el ''Latiar'' o ''[[Festes romanes|Feriae Latinae]]'' descrita per [[Plini el vell]] no era una festa presidida pel ''rex Nemorensis'' sinó pel rei dictador [[Latinus]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Plini el Vell|títol=Naturalis Historia|pàgines=III 5 68-70|lloc=}}</ref> Això era així perquè la lliga va ser una formació política i no una societat unida per lligams de sang, i també podria ser el motiu que justifiqués el fet de lluitar a mort per esdevenir sacerdot.
==Escrits antics==
El relat sobre el ''rex Nemorensis'' apareix en diferents autors de l'antiguitat. [[Ovidi]] n'ofereix una descripció poètica: Durant el mes de març no hi havia res tan sagrat com el [[llac de Nemi]], era ja sagrat en l'antiga religió i «el sacerdot que allà viu porta el seu regne amb mà ferma i peu lleuger, i mori seguint el seu propi exemple.»<ref>{{ref-llibre|cognom=Ovidi|títol=Fasti, llibre III}}</ref> El títol de ''rex Nemorensis'' apareix en un text de [[Suetoni]]: «Ell [Cal·lígula] va cessar al ''rex Nemorensis'', qui havia estat sacerdot durant molts anys, substituint-lo per un adversari més fort».<ref>Suetoni,"Vida de Cal·lígula" :«Nemorensi regi, quod multos iam annos poteretur sacerdotio, ualidiorem aduersarium subornauit»</ref> Aquest passatge indica que en temps de l'emperador Cal·lígula, la tradició de substituir el sacerdot a través d'un combat ja havia caigut en desús.