Tabulàrium de Roma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: hi han a l'actualitat fan 70m d > hi ha en l'actualitat fan 70 m d |
m Correcció: espai que falta |
||
Línia 2:
El '''Tabulàrium''' (en llatí: Tabularium) va ser el nom d'un edifici d'oficines que va existir a l'antiga ciutat de Roma. Actualment en queden poques restes ja que bona part de l'edifici va ser substituït per l'actual Palau Senatorial de la [[Plaça del Capitoli]].
==Localització==
El Tabulàrium estava als peus del turó [[capitolí]], de cara al [[fòrum Romà|fòrum màxim]]. L'emplaçament exacte va ser trobat per Signorili i Poggio,<ref name="Platner">Samuel B. Platner, p.507</ref> gràcies a unes inscripcions en pedra trobades al lloc on estaven les seves restes.<ref name="CIL Catul">Catàleg CIL: ''[[Corpus Inscriptionum Latinarum]]'', VI, 1314</ref> Aquesta inscripció trobada a l'edat mitjana va desaparèixer al s.XVI. Una inscripció semblant va ser trobada el 1845 per Luigi Canina.
==Orígens==
El ''Tabularium'' fou construït pels volts de l'any 78 aC, durant la dictadura de [[Luci Corneli Sul·la]] i continuat durant el consolat de [[Marc Emili Lèpid (cònsol 78 aC)|Marc Emili Lèpid]] i de [[Quint Lutaci Catul (cònsol 78 aC)|Quint Lutaci Catul]]. Al mateix temps es duien a terme els treballs d'enderrocament de la [[Muralla Serviana]] (que s'havia malmès durant les guerres civils entre Sul·la i Mari) i la reconstrucció del [[temple de Júpiter Capitolí]] que s'havia incendiat l'any 83 aC. Les obres es van allargar fins almenys l'any 69 aC, acabant abans que les obres del temple.<ref name="CIL Catul"/>
Línia 19:
==Característiques arquitectòniques==
[[Fitxer:Tabularium interieur.jpg|thumb|200px|Aspecte actual del ''substructionem''.]]
El ''Tabularium'' reposava directament sobre la pedra de [[tuf]] del turó [[Capitolí]]. Tenia planta trapezoidal i dues façanes principals: una de cara al fòrum i l'altra de cara al turó. Aquestes façanes eren murs de 80 i 85m de per de 4m, mentre que els costats curts feien 45m cadascun. Per la seva construcció es van fer servir blocs de ''peperino''<ref>Samuel B. Platner, p.508</ref><ref group="nota">''Peperino'' és la paraula italiana que designa un tipus de roca d'origen volcànic de color gris o marronós, que conté fragment de [[basalt]] i [[pedra calcària]] amb cristalls disseminats d'[[augita]], [[mica]], [[magnetita]], [[leucita]] i altres minerals semblants. Generalment s'extreia el Mont Albà, per la qual cosa també se l'anomena ''lapis albanus'' i es feia servir com a material de construcció.</ref> de 1,10 m o 1,15 m de llargada per 0,50 m o 0,55 m d'alçada. La disposició interior era irregular ja que tenia en compte les vies d'accés preexistents (cap al [[temple de la Concòrdia]], pòrtic dels ''[[Dii Consentes]]'', el carrer anomenat ''Clivus Capitolinus''), i s'adaptava al desnivell de 24m existent entre una banda i l'altra, de manera que tenia tres nivells. Les restes que hi ha en l'actualitat fan 70 m d'alçada.
===Primer nivell===
Es tractava d'una zona de ''substructionem'', de compensació del desnivell en el terreny. A aquest pis es podia accedir des del nord-est pel temple de la Concòrdia o per nord-oest pel [[Pòrtic dels Dii Consentes]]. Era un passadís de murs gruixuts amb sis petites finestres, construït amb blocs que seguien la tècnica de l'[[opus quadratum]].
| |||