Temple romà: diferència entre les revisions

*'''[[wikt:aedes|aedes]] ''', que vol dir «la casa del déu» i consistia en un petit altar per contenir l'estàtua d'un déu.<ref>Robert Schilling, "Roman Gods", Roman and European Mythologies, University of Chicago Press, 1992, p. 72</ref> D'aquesta senzilla construcció va derivar la forma arquitectònica emprada posteriorment en temples cristians anomenada [[edicle]], (en llatí ''aedicula''). [[Vitruvi]] feia la següent distinció entre aedes i temple. El primer era l'edifici mentre que el segon era l'espai consagrat que havia estat escollit amb un auguri. Pel que fa a la construcció d'un ''aedes'', Vitruvi recomanava que es guardés alguna relació amb les característiques del déu que hagués de contenir: Si es tractava d'una deïtat celeste com ara [[Júpiter (mitologia)| Júpiter]] o [[Luna (mitologia)|Luna]], calia que fos obert cap al cel; si era per deïtats relacionades amb la ''virtus'' («coratge, [[wikt:virtut|virtut]]») com ara [[Minerva]], [[Mart (mitologia)|Mart]] o [[Hèrcules]], era recomanable l'estil dòric i sense voladissos; l'ordre corinti era recomanable per deesses com ara Venus, [[Flora (mitologia)|Flora]],[[ Prosèrpina]] o les [[Lymphae]]; i l'estil iònic era adient per deïtats de caràcter intermedi com [[Juno]], [[Diana]] o [[Liber]].<ref>Morris H. Morgan, "Notes on Vitruvius", ed. Harvard Studies en Classical Philology nº17, 1906, p. 12–14</ref> Per tant, encara que no sempre a la pràctica, hi havia una preocupació per lligar l'estètica de l'arquitectura i la teologia.<ref> [[Vitruvi]], "De architectura" 1.2.5</ref><ref>John E. Stambaugh, "The Functions of Roman Temples," (Aufstieg und Niedergang der römischen Welt) II.16.1,1978, p. 561</ref>

*'''fanum''', que era un espai de terra consagrat,<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe condita" 10.37.15, fragment en què l'autor explica que es va construir un temple en honor a [[Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)|Júpiter Stator]] per una prometença feta pel general M. Atilius Regulus l'any 290 aC, en un espai que ja havia estat consagrat en temps de [[Ròmul i Rem|Ròmul]] amb la mateixa intenció però que no s'havia arribat a construir i en quedava el ''fanum''.</ref> per més endavant construir-hi un temple.<ref>Roger D. Woodard, "Indo-European Sacred Space: Vedic and Roman Cult", ed.University of Illinois Press, 2006, p. 150</ref> Un ''fanum'' podia ser també una clariana en un bosc sagrat (''lucus''), com el de Diana Nemorensis, o un espai o estructura sagrada dedicada a un déu d'una religió no romana però acceptada pels romans, com ara els de [[Isis]] o [[Mitra]]. L'existència de termes [[cognat]]s entre les cultures veïnes, com ara el terme [[osc]] ''fíísnú'', l'umbri ''fesnaf-e'', i el [[Pelignes|peligne]] ''fesn'' indiquen que aquest concepte era compartit per tots els pobles itàlics.<ref>Woodard, "Indo-European Sacred Space", p. 150</ref>

En l'època d'[[August]], els termes ''fanum'', ''aedes'', ''templum'' i ''delubrum'' havien perdut el seu sentit original i s'empraven de forma indistinta com si fossin sinònims,<ref>S.P. Oakley, "A Commentary on Livy", llibres 6–10, ed.Oxford University Press, 2005, p. 378; Michel P.J. van den Hout, "A Commentary on the Letters of M. Cornelius Fronto", ed.Brill, 1999, p. 164.</ref> però ''fanum'' era el que havia adquirit un significat més general i ''templum'' es feia servir per les construccions més grans i luxoses.<ref>Lawrence Richardson, "A New Topographical Dictionary of Ancient Rome", ed.Johns Hopkins University Press, 1992, p. 2</ref> La paraula "profà" deriva de ''fanum'' i vol dir «davant del temple», en el sentit de «exterior al temple».<ref>T.F. Hoad, "English Etymology",ed. Oxford University Press 1993. p. 372a</ref>