Venus (mitologia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: com dia de > com a dia de |
m Correcció: espai que falta |
||
Línia 11:
[[Fitxer:William Edward Frost - Venus and Cupid.jpg|left|280px|thumb|Venus amb el seu fill [[Cupido]], obra de [[William Edward Frost]].]]
==Nom i atributs==
Venus implica qualitats relacionades amb la sexualitat, l'amor, la bellesa, l'encant, l'atractiu i la seducció femenines. La paraula ''venus'' escrita amb minúscula significava en llatí "amor sexual, desig sexual".<ref>Charlton T. Lewis, Charles Short:''"A Latin Dictionary"'', 1879, "Venus", [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0059%3Aentry%3DVenus1]. En aquest article els autors proposen la relació amb la paraula ''venerar'' (expressar admiració, honorar) i amb la paraula ''venia'' (gràcia, favor), les quals podrien provenir d'una arrel indoeuropea comuna ''wenes-'', comparable al terme [[sànscrit]] ''vanas-'' que vol dir "desig sexual, plaer sexual", [http://www.etymonline.com/index.php?term=Venus Diccionari Etymoline]. Això mateix ho proposen altres autors com ara: William W.Skeat Etymological Dictionary of the English Language New York, 2011, que connecta els termes ''venerable'', ''veneri'', ''venial''. En aquest llibre la deessa vèdica Ushas està relacionada a la deessa romana '''Venus'''. "The American Heritage Dictionary of the English Language", 2000.</ref> Eden{{sfn|Eden|1963|p=458}} proposa una possible relació amb la planta coneguda com a Venus d'Eryx ([[Eruca sativa]]), considerada afrodisíaca pels romans, a partir de la llegenda que diu que la deessa va abandonar el paradís per estar-se a Erix (Sicília) per poder menjar unes carabasses que creixien allí.
El seu culte, basat en l'ús de filtres amorosos màgics, entra en contrast amb el culte d'altres déus de caràcter més seriós, basats en sacrificis oficials.{{sfn|Schilling|1982|p=13–64}}{{sfn|Schilling|1962|p=3–7}} Aquesta ambivalència també es dóna en la paraula llatina ''venenum'' (verí) que tot i que es creu que té el mateix origen etimològic, té un significat aparentment contrari al d{{'}}''amor'' amb el què generalment es relaciona la deessa. Potser a partir de la idea que per aconseguir l'amor tot s'hi val, fins i tot l'ús de verins.<ref>William W.Skeat Etymological Dictionary of the English Language New York, 2011</ref> No obstant Venus està considerada com una deessa benigna, encara que se li atribueixen altres funcions: pot atorgar una victòria militar, aconseguir bona fortuna, prosperitat i èxit sexual. En uns contexts és la deessa protectora de les prostitutes, en d'altres pot canviar el cor dels mortals fent que passin del vici sexual cap al camí de la virtut.{{sfn|Staples|1998|p=12, 15-16, 24-26, 149-150. El llibre cita a [[Marc Terenci Varró|Varró]], segons el qual Venus pot identificar-se amb l'aigua com a principi femení. Per a generar vida. l'aigua de la placenta requereix la calor del foc masculí. Per a mantenir la vida, l'aigua i el foc cal que estiguin en harmonia, l'excés d'un d'ells o el mutu antagonisme són improductius o destructius.}}
S'han trobat imatges de Venus en pintures murals a les cases, en mosaics i en petits santuaris domèstics (lararia). [[Petroni]], en la seva obra [[Satiricó]], situa una figureta de Venus entre els [[Lares]] (déus domèstics) del llibert Trimalchio.{{sfn|Rüpke|2007|p=197–198}}Les núvies oferien a Venus un regal abans del seu casament, però es desconeix en què consistia aquesta ofrena. Algunes fonts d'estudi diuen que les noies oferien les seves joguines infantils a la deessa, però no està clar en quin moment es feia aquesta ofrena, mentre que altres fonts afirmen que l'ofrena no era feta a Venus sinó als ''Lares''.{{sfn|Hersch| 2010|p=66-67}} En els jocs de daus, un entreteniment molt popular entre els romans de totes les classes socials, el qui tenia més sort era conegut amb el sobrenom de "Venus".
Línia 33:
El temple capitolí sembla que va estar reservat als romans de classe alta, mentre que fora de la muralla (el [[pomerium]]) la classe plebea li rendia culte en un lloc prop de la [[Porta Col·lina]], costum que es va establir el 181 aC.{{sfn|Lipka|2009|p=72-73}} Aquest temple probablement va conservar alguns dels rituals dels antics cartaginesos.{{sfn|Orlin|2002|p=4, 8, 14}} Un altre santuari dedicat a ''Venus Verticordia'' ("Venus la qui fa canviar els cors"), es va construir el 114 aC amb vestigis d'un antic culte a ''Venus-Fortuna'', a la zona del Circ Màxim, prop de l'[[Aventí]].{{sfn| Torelli|1992|p=8-9}}
Cap a finals de la [[República Romana]], alguns ciutadans importants van dir que havien estat afavorits per la deessa i el general [[Sul·la]] va atorgar-li el sobrenom de ''Venus Felix'', doncs ell també es considerava en deute pel seu ràpid ascens polític i militar.<ref>[[Plutarc]], "Vides paral·leles:''Sulla''" 19.9</ref> El cònsol [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] li va fer construir l'any 55 aC un temple per celebrar els seus darrers triomfs militars. També va fer encunyar monedes amb la Venus Victrix portant una corona de llorers.{{sfn|Beard|Price|North|1998|p=22,23}}A més, va reclamar ser un protegit de ''Venus Genetrix'', només per competir amb [[Juli Cèsar]], la família del qual era coneguda per la seva devoció des d'antic a aquesta divinitat.<br>
Quan Juli Cèsar va ser assassinat, [[August]] va fer servir la seva devoció a Venus per a justificar ser un digne successor {{sfn|Rüpke|2007|p=67-69. En aquest llibre Orlin diu que Cèsar va fer construir un temple a Venus Victrix per la batalla de Pharsalus, gairebé com si estigués reclamant la mateixa protecció que Pompeu havia tingut. Tres anys després de la derrota de Pompeu a [[Àccium]], Cèsar va dedicar el nou Fòrum i un temple a ''Venus Genetrix'', cosa que li va fer guanyar-se una aura divina davant l'opinió pública i preparant així el terreny per a ser ell mateix elevat a la categoria de déu quan va morir.}}
[[Fitxer:Templo de venus e roma2.jpg|thumb|250px|El temple de Venus i Roma, a l'antic turó de Vèlia.]]
Línia 66:
*'''Venus Murcia''', relacionada amb la deessa del ''[[Múrcia (mitologia)|Mons Murcia]]'', a la part més baixa de l'Aventí, la qual tenia un temple al Circ Màxim. Alguns autors la relacionen amb la planta coneguda amb el nom de murtra.
* '''Venus Obsequens'''. Era el nom que apareixia al primer temple que se li va construir a Roma el 295 aC.
*'''Venus Physica''': Venus com a força creadora del món físic, tot i que el poeta [[Lucreci]] li posa el nom de "Alma Venus" en la part introductòria sobre la filosofia de l'[[epicureisme]] titulada ''De Rerum Natura''. Sembla que va ser la divinitat preferida del seu mestre, [[Gai Memmi Gemel| Memmius]].<ref>Elisabeth Asmis:'' "Lucretius' Venus and Stoic Zeus"'', ed.Hermes, 110, (1982), pàg. 458 i segs</ref> També era la deessa protectora dels pompeians i quan [[Sul·la]] va capturar aquesta ciutat durant la guerra amb els samnites, li va canviar el nom pel de ''Colonia Veneria Cornelia'', unint el nom de la seva família al de la deessa.<ref>A. Lill:''"Myths of Pompeii: reality and legacy"'', Baltic Journal of Art History, 2011, pàg. 141</ref>
*'''Venus Urania''': ("la Venus dels cels"), nom emprat com a títol d'un llibre escrit per [[Basilius von Ramdohr]] (1757–1822), una obra de l'escultor [[Pompeo Marchesi]] (1783-1858) i una pintura de [[Christian Griepenkerl]] (1839– 1912).
*'''Venus Verticordia''' ("Venus la canviadora de cors).
| |||