Palau Reial Major: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
redundant
Línia 31:
Durant la segona meitat del [[segle XI]], el palau s'estenia des de la [[catedral de Barcelona|catedral]] [[romànic|romànica]], a la plaça de Sant Iu, D'aquesta època és l'escalinata exterior, encara existent, on es feien les reunions dels membres del [[Consell de Cent]] quan encara no disposaven d'edifici propi.
 
[[Jaume I]] va reunir les [[Corts Catalanes|Corts]] al Palau Reial Major el dia [[20 de desembre]] de [[1228]], i es va adreçar als assistents amb aquestes paraules:{{cita| On nós vos pregam molt carament (…) que ens donets consell e ajuda (…) en est viatge que volem fer sobre el regne de Mallorques e les altres illes que pertanyen a aquella.<ref>Jaume I: ''[[Llibre dels fets]]''</ref> |}}En aquestes Corts s'havia de pactar el concurs de cada estament en l'empresa de la [[conquesta de Mallorca]] i la repartició dels guanys.<ref> Mercè Aventín i Josep M. Salrach: ''Història medieval de Catalunya''. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 1998. ISBN 84-8256-631-8 </ref>
 
Als anys [[1461]] i [[1472]] va servir de capella ardent per a [[Carles de Viana]] i per al seu pare [[Joan el Gran|Joan II]].
[[Fitxer:Escales del Palau Reial.jpg|thumb|left|250px|Escales del Palau Reial Major, amb l'entrada al Saló del Tinell a l'esquerra i la porta de la capella de Santa Àgata a la dreta]]
A les escales d'entrada del Palau Reial Major, el [[7 de desembre]] de [[1492]], va sofrirpatir un intent d'assassinat el rei [[Ferran el Catòlic]], per part de [[Joan de Canyamars|Joan Canyamars]]:{{cita|Joan Canyamars, pagès, bar<ref> Segons l'Alcover-Moll, ''bar'' indica que ha faltat a la promesa de fidelitat.</ref> e traïdor malvat, amb ànimo diabòlic, passat migjorn quasi un quart d'hora, eixint la Majestat del Senyor Rei del seu palau qui és en la plaça del Rei, en la sala del qual palau havia tenguda audiència, e essent davant la porta de l'església de dit Palau, donà a la dita majestat un colp en lo coll amb una espasa, del qual isqué sang.<ref> ''Manual de Novells Ardits'' (Dietari de l'Antic Consell Barceloní), vol III.</ref> |}}
 
Fou jutjat i condemnat a «morir a crudelíssima mort, per ésser exemple i càstig als altres».