Obre el menú principal

Canvis

1 byte afegit ,  fa 3 anys
m
Corregit: restes del aqüeducte es > restes de l'aqüeducte es
Les ciutats fenícies temien en general el poder d'altres ciutats, especialment de les mateixes ciutats fenícies, i Gades no es va sotmetre a Cartago fins a la [[Península Ibèrica cartaginesa|conquesta de la península Ibèrica]] per Amilcar després de la [[Primera Guerra Púnica]]. La ciutat va fer la seva primera aliança amb Roma a través suposadament del centurió L. Marcius, després de la mort dels Escipions ([[212 aC]]). L'aliança amb Roma fou confirmada durant el consolat de M. Lepidus i Q. Catulus, el [[78 aC]]. [[Juli Cèsar]] va ser a la ciutat el [[49 aC]] i va concedir la ciutadania romana als habitants.
 
Sota l'imperi fou municipi romà amb el nom d'''Augusta Urbs Julia Gaditana'', i fou seu d'un convent jurídic de la [[Bètica]]. Les seves monedes (tant del període fenici com el romà) porten generalment la imatge (el cap) d'[[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]] de Tir (fenici [[Melcart]]), deïtat tutelar de la ciutat, i a la part del darrere un o dos peixos i un epígraf fenici damunt i un d'hebreu sota: el primer no se sap ben bé que deia i el segon deia "Agadir" nom fenici originari de Gadir (Gades sota els romans). A les monedes romanes, a part de no aparèixer generalment el nom, tenen altres símbols i el nom dels successius patrons de la ciutat: Balbus (L. Cornelius Balbus Major conegut per ''Gaditanus'' o ''Tartesius'', que fou el primer no italià a ser cònsol; i el seu nebot L. Cornelius Balbus Minor, procònsol d'Àfrica vencedor dels [[garamants]] el [[19 aC]]), August, Marc V. [[Agripa]] i els seus fills Caius i Lucius, i l'emperador [[Tiberi]]. L. Cornelius Balbus Minor és esmentat a les monedes com el constructor de la nova ciutat de '''Gades''' i el seu port (''Portus Gaditanus'' avui [[Puerto Real]]), cosa que hauria fet durant el període en què fou qüestor de la Citerior Asinius Pollio ([[43 aC]]). Va construir un pont que unia el port a la ciutat i que era al mateix temps aqüeducte. Les restes delde l'aqüeducte es conserven així com altres edificis públics: els Temples de Saturn, a la mateixa ciutat, i d'Hèrcules, una mica al sud a la via cap a la [[Màlaga]]. Aquest darrer temple tenia un oracle famós i fou dels temples més rics.
 
Amb els romans es van reforçar les comunicacions terrestres de Cadis amb la resta de la península i es van construir un circ romà, un aqüeducte, més temples, etc. En aquesta època es van fer famoses les exportacions gaditanes del [[garum]]. A partir del [[segle III]] dC, comença la decadència econòmica de la ciutat i el seu consegüent despoblament, de la qual no es recupera fins al descobriment d'[[Amèrica]]. Amb la caiguda de l'[[imperi Romà]] va passar per mans de [[Vàndals]], [[Bizantins]] i [[Visigots]].
1.113.725

modificacions