Cadis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: restes del aqüeducte es > restes de l'aqüeducte es
m Corregit: mans del [[almoràvits > mans dels [[almoràvits
Línia 66:
Fou ocupada pels musulmans el [[711]]. Després de la conquesta musulmana, Cadis va caure en decadència. El [[844]] fou ocupada per primer cop pels [[normands]] que la van saquejar i la van abandonar; la van atacar un altre cop el [[859]] i va patir un segon saqueig. Vers el [[1030]] la regió va quedar inclosa a l'[[emirat de Xerès]], després Arcos i Xerès, fins al [[1053]] en què va passar a l'emirat o [[Regne de Sevilla]] ([[emirat d'Isbiliya]]).
 
El [[1091]] va caure en mans deldels [[almoràvits]]. Es va erigir en emirat separat el [[1145]] sota Ali ibn Isa ibn Maimun (de la nissaga dels Banu Maymun originària de Dénia) però va reconèixer inicialment la sobirania de [[Còrdova]] (1145) i tot seguit de l'emir de [[Granada (Andalusia)|Granada]] ([[1145]]-[[1147]]). La torre amb l'estàtua d'Hèrcules (''sanam Hirkil'' o ''manarat Hirkil'') que era una torre i no un temple d'Hèrcules, encara que alguns historiador van confondre les dues coses, va ser demolida el 1145: l'emir Ali ibn Isa ibn Maymun en assolir el poder a l'emirat, i suposant per les dites populars que sota l'estàtua hi havia tresors enterrats, la va fer destruir. La descripció d'al-Zuhri, que la veié personalment diu "aquesta ''manara'' tenia 100 colzes d'altura i estava construïda de kadhdhan (granit) tallat; tenia al damunt un segon nivell que era un terç del primer, i després un tercer, triangular que portava una estàtua que representava un home mirant a Orient del costat de l'oceà amb el braça esquerra estès el dits plegats excepte l'índex que assenyala l'[[estret de Gibraltar]]; la seva mà dreta tenia un bastó que sembla assenyalar la mar (no pas una clau). Aquesta estàtua i construcció se suposa que era romana.
 
Ali ibn Isa fou assassinat ([[1147]]) per Yahya, net de l'almoràvit [[Yusuf ibn Tashfin]] (1061–1106), i els [[almohades]] van ocupar Cadis tot seguit. El [[1229]] va quedar inclosa en la taifa o [[Emirat de Mursiyya|emirat de Múrcia]]; el [[1231]] va passar a Sevilla per tornar a Múrcia el [[1233]]; els almohades la van recuperar el [[1238]] i la van conservar fins al [[1242]] quan va reconèixer als [[Hàfsides]] de [[Tunísia]]. Aquesta sobirania va subsistir fins a la conquesta castellana el [[1262]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Segovia Peralta y Mendoza |nom=Gaspar Ibañez |títol=Memorias historicas del Rei Alonso el Sabio: i Observaciones a su Chronica |url=http://books.google.cat/books?id=Te1FAAAAcAAJ&pg=PA225&dq=cadiz+1262&hl=ca&sa=X&ei=exkqUuPaAquw7AaTsYHgCw&ved=0CD8Q6AEwAg#v=onepage&q=cadiz%201262&f=false |llengua=castellà |editorial=Alvera |data=1777 |pàgines=225 |isbn=}}</ref>