Manipur: diferència entre les revisions

El raja va donar lleial suport als britànics a la [[guerra naga]] de [[1879]]; l'exèrcit proporcionat pel raja i dirigit per l'agent polític coronel Johnstone, va fer aixecar el setge de Kohima pels nagues. En agraïment fou nomenat cavaller de l'estrella de l'Índia. El 1881-1882 la frontera nord de la vall de Kubo fou redefinida i delimitada; els kukis foren establerts a territori de Manipur. Durant la guerra birmana de 1885-1886 una força manipuri dirigida per Johnstone, va triomfar en rescatar a alguns britànics i europeus al nord del país, però Johnstone fou ferit i substituït pel major Trotter; aquest fou atacat traïdorament a Tammu i també ferit, va morir a causa de les ferides al cap de dos mesos.

 

 

Quan va arribar a territori britànic Surachandra va rebutjar la seva abdicació i va demanar ajut per recuperar el tron. Els britànics no obstant van decidir reconèixer a Kulachandra però expulsar al senapati al que consideraven com el verdader instigador del cop d'estat; el comissionat en cap Quinton fou enviat a Manipur el març de [[1891]] per fer efectives aquestes ordes; Quinton anava amb una escorta de 400 homes de dos batallons gurkhes a més de la mateixa guàrdia de l'agent polític (100 homes); el comissionat va ordenar celebrar un darbar o consell de govern i es va ordenar arrestar al senapati; però aquest no es va presentar; es va llançar orde de detenció ([[24 de març]] de [[1891]]) i les tropes foren enviades a la seva residència però foren atacades pels manipuris i el tinent Brackenbury, un dels comandant de l'operació, va morir. Després d'un dia de lluita a la nit es va arribar a una treva i el senapati va invitar a Quinton a una entrevista. El comissionat i quatre oficials britànics van anar a la reunió però no es va arribar a cap acord; quan Quinton i els oficials retornaven se'ls va barrar el pas; Grinwood fou mort i el tinent Simpson malferit. Quinton i els altres dos oficials van quedar detinguts durant dues hores i finalment executats pel botxí. Llavors els britànics es van haver de retirar cap a Cachar. El superintendent de telègrafs, Melvill, que havia sortit de [[Imphal]] cap a [[Kohima]] abans del incident, fou perseguit pels manipuris i mort junt amb els europeus que l'acompanyaven. Quan les notícies es van saber a Kohima el subcomisionat va marxar a la frontera amb Manipur i va rebutjar als rebels. El tinent Grant va anar de Tammu amb 80 homes cap a 25 km de la capital de l'estat, però ja no podia seguir i fou cridat. Tres columnes britàniques van entrar a l'estat des de Birmània, Cachar i les [[muntanyes Naga]] i després de la victòria de Khongjom el dia [[25 d'abril]], van arribar davant el palau el [[27 d'abril]]; el raja (''jubraj'') i el ''senapati'' havien fugit però foren després capturats i el senapati i alguns dels seus oficials foren executats. Kulachandra i altres foren deportats a les illes [[Andaman]]. La dinastia regnant fou deposada i un menor d'edat, Churachandra, de la branca col·lateral dels Ningthouja, fou posat al tron, i l'administració va quedar en mans de l'agent polític. Aprofitant els disturbis algunes tribus es van revoltar i almenys es van produir vuit atacs en el curs de [[1891]] amb 104 morts. El [[1893]] els [[kukis]] van cremar el poble naga de Swemi morint 99 homes i 187 dones i criatures. Fins al [[1899]] el territori fou governat sota total supervisió britànica; en aquest període es va abolir l'esclavatge i es construïren carreteres. El [[1901]] Manipur fou visitat per Lord Curzon com a virrei en el seu camí entre Cachar i Birmània. El [[1907]] el maharajà va arribar a la majoria d'edat i el govern del territori fou assolit personalment junt amb el ''durbar'' (consell de govern), el vicepresident del qual era un funcionari indi.