Reinald de Châtillon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m Correcció: espais en apostrofació
Línia 12:
 
=== Empresonament i venjança ===
Poc després, el [[1160]], Reinald va ser capturat pels musulmans durant una expedició de saqueig contra els camperols sirians i armenis de [[Marash]]. Va estar confinat a [[Alep]] durant disset anys i només va ser alliberat quan es va pagar el [[1176]] l'extraordinària suma de 120.000 [[Dinar|dinars]] d'or. Reinald va tornar de la seva captivitat més ambiciós i assedegat de sang que mai, ja que la seva esposa, Constança, havia mort en [[1163]] i el seu fillastre havia heretat el principat, va contreure matrimoni amb una altra vídua rica, Estefanía de Milly, vídua d' [[Hunfred III de Torón|Hunfred III de Toron]] i de Miles de Plancy, i hereva de la [[senyoria de Transjordània]], incloent els castells de [[Al-Karak (Jordània)|Kerak]] i Mont-real, al sud-est del [[Mar Morta|mar Mort.]] Aquestes fortaleses controlaven la ruta de les caravanes entre [[Egipte]] i [[Damasc]], i permetien l'accés a la [[mar Roja]]. Es va fer famós per la seva crueltat, doncs sovint tirava als seus enemics des de l'alt del castell perquè es fessin trossos amb les roques que hi havia al peu de la fortalesa.
 
Al novembre de [[1177]], al capdavant de l'exèrcit del [[Regne de Jerusalem]], Balduí IV va derrotar a [[Saladí]] en la [[batalla de Montgisard]]. El propi sultà solament es va salvar gràcies a la seva guàrdia personal, composta per mamelucs. El [[1181]], violant la treva que s'havia signat entre cristians i musulmans, Reinald de Châtillon es va dedicar a assaltar les caravanes àrabs que passaven per les rodalies de Kerak. Encara que Saladí va exigir al rei de Jerusalem que castigués a Reinald, [[Balduí IV de Jerusalem|Balduí IV]] es va confessar impotent per controlar al seu vassall. El resultat va ser el reinici de les hostilitats entre croats i musulmans.