Damasc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: i del [[hamdànida > i de l'[[hamdànida |
||
Línia 115:
=== Llarg domini dels fatimites ===
El [[968]] els [[càrmates]] de [[Bahrayn]] van ocupar Damasc al [[ikxídides]]. El [[969]] la dinastia ikhxídida fou substituïda a Egipte i Síria pels fatimites. El [[970]] amb el suport del [[buwàyhida]] [[Izz al-Dawla Bakhtiyar]] i
El turc Alptekin, un oficial buwàyhida que havia fugit de l'Iraq, es va apoderar de Damasc, i els càrmates de [[Síria]] es van posar al seu costat. Un exèrcit dirigit per [[Djawhar al-Silliki]] va arribar davant Damasc (juliol del [[976]]) i Alptekin i els seus aliats càrmates van cridar en ajut a Hasan que va venir d'al-Hasa; degut a la seva arribada Djawhar es va retirar (desembre del [[976]]) i fou perseguit cap a Ramla que va haver d'evacuar, i finalment [[Ascaló]], d'on es va haver de retirar en condicions humiliants. El califa [[al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah]] (que havia pujat al poder l'any anterior) va decidir iniciar personalment la campanya, i va atacar a Hasan i a Alptekin a [[Ramla]], i els va causar greus pèrdues. Alptegin fou capturat i Hasan va poder arribar a [[Tiberíades]] on va rebre un emissari del califa amb el qual va signar la pau, per la qual el califa pagaria un tribut anual de 30.000 dinars als càrmates (per endavant) i Hasan va retornar a al-Hasa. El seu germà o cosí Djafar ibn Ahmad el va succeir Al capdavant de l'exèrcit càrmata a Síria i Palestina, però ja sense dominar Damasc que havia quedat en mans dels fatimites. La ciutat va patir certes destruccions. Els soldats berbers del califa del Caire tenien l'hostilitat de la població (en bona part pel comportament inadequat d'aquests soldats), i els aldarulls o incendis provocaren algunes vegades seriosos danys. L'incendi més greu fou el de [[1069]] que va damnar la ciutat i fins i tot la gran mesquita.
| |||