Khivà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ciutadella al interior tenia > ciutadella a l'interior tenia |
m Corregit: relació del enviat persa > relació de l'enviat persa |
||
Línia 53:
Al mateix temps, els britànics, desitjosos de posar fi a les pretensions russes d'annexionar-se Khivà, van llançar la seva pròpia temptativa per alliberar els esclaus. Un sol oficial establert a [[Herat]], el capità [[James Abbott]], disfressat d'afgà, va partir la nit de Nadal de 1839 cap a Khivà. Hi va arribar a la fi de juny del [[1840]], i si bé el khan recelava de la seva identitat, va aconseguir que li deixés portar una carta al tsar per solucionar la qüestió dels esclaus. El [[7 de març]] de 1840, doncs, va sortir cap a [[Fort Aleksandrovsk]], i fou traït i robat pel seu guia, i tot seguit deixat anar quan els bandits van saber el seu origen i la destinació de la carta. Aleshores, els seus superiors d'[[Herat]], no tenint notícies seves, van enviar un altre oficial, el tinent [[Richmond Shakespear]], a buscar-lo. Shakespear va tenir molt més èxit que Abbott, ja que no només va acordar amb el khan alliberar tots els súbdits russos que hi hagués sota el seu control, sinó que el fet de posseir esclaus russos fos un crim castigat amb la mort. Els esclaus alliberats i Shakespear van arribar a Fort Aleksandrovsk el [[15 d'agost]] de 1840, i [[Rússia]] va perdre, de moment, la seva primera motivació per a la conquesta de Khivà.
El [[1847]] els russos van establir la fortalesa de Kazalinsk a la desembocadura del Sirdarià que va servir de base per atacar els khanats de [[Khanat de Kokand|Khokand]] i [[Taixkent]] però al mateix temps era una amenaça al flanc de Khivà. En aquesta època el khanat era força pròsper segons la relació
Fou el [[1873]], després de la conquesta russa de les ciutats veïnes de [[Taixkent]] i [[Samarcanda]], quan el general [[Konstantin Kaufmann]] va sortir d'Oremburg, i amb el suport de Krasnovodsk a la part oriental de la mar Càspia, i Perovski en el curs inferior del Sirdarià i a Taixkent, van avançar simultàniament cap a Khivà amb 13.000 soldats d'infanteria i de cavalleria. La ciutat va caure el [[28 de maig]] de 1873, i tot i que [[Rússia]] ara controlava la ciutat, nominalment va permetre que romangués com una nació [[vassall]]a semi independent, sota la forma del protectorat, cedint a Rússia tots els territoris a la dreta de l'Amudarià i pagant una forta indemnització.
| |||