La Torre de Claramunt: diferència entre les revisions

Consta que l'any 1147 dos germans del llinatge Claramunt, Berenguer i Pere, van donar al [[monestir de Sant Cugat del Vallès]] un territori d'un cim situat dins el terme del castell de Claramunt a fi que hi construïssin una fortalesa.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Català i Roca |nom=Pere |enllaçautor=Pere Català i Roca |títol=Els castells catalans |volum=Volum 5 |edició=2a ed. |url= |llengua= |editorial=Rafael Dalmau Editor |data=1997 |pàgines=323 |isbn=8423203352}}</ref> Inicialment era emprada com una torre fortificada, al terme de Claramunt. Es va erigir en un dels extrems del terme de castell de Claramunt una torre de vigilància que, en deixar de tenir ús militar, va esdevenir la residència dels senyors del lloc.

 

 

Asbert de Claramunt, casat amb Beatriu de Pallars, va ser nomenat pels Cardona el 1348 governador de les terres de l’Anoia. El seu descendent Joan de Claramunt i de Rajadell va lliurar el 1463, en nom dels Cardona, les claus del castell de la Torre de Claramunt a un representant d’Igualada, per ordre de la diputació general.