Conan II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
m Corregit: -el anomenat +l'anomenat |
||
Línia 5:
Hereu del ducat de Bretanya, Conan era menor a la mort del seu pare el 1040. El seu oncle, [[Odó de Penthièvre|Eó (o Eudes) I de Penthièvre]] va aprofitar això per apoderar-se de la tutela sobre el ducat.<ref>A. de la Borderie ''Història de Bretagne'', T. III, pàg. 14.</ref> Eudes va exercir el poder efectiu. Forma part dels adversaris de [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Bastard]], futur [[duc de Normandia]]. Li va caldre esperar a Conan la victòria de Guillem sobre els seus opositors, a la batalla de Val-ès-Dunes l'octubre [[1047]], perquè el seu oncle, debilitat per la seva derrota, acceptés el final de la minoria del duc.<ref>A. Chédeville, N.-Y. Tonnerre ''La Bretagne féodale XIe-XIIIe siècle'', 1987, pàg. 42.</ref> Separat de la custòdia del seu oncle, fou reconegut duc de Bretanya el 1048.<ref>[[Cartulari de Redon]], Carta nº 294, citada per A. de la Borderie ''op. cit.'', pàg. 15.</ref>
Conan va aconseguir fins i tot, a la mort del [[Comtat de Nantes|comte]] Maties I de Nantes, sense hereu, estendre el seu poder sobre el [[comtat de Nantes]]. No obstant això, aquest comtat era igualment reivindicat per [[Alan Canhiart]], [[comtat de Cornualla|comte de Cornualla]], en nom de la seva esposa [[Judit de Nantes]]. El 1054, aquest comtat finalment va anar a mans del seu fill [[Hoel V de Cornualla]], que va esdevenir el cunyat de Conan al casar-se amb la seva germana [[Havoisa de Bretanya]]. Va haver de fer front igualment a la revolta de [[Riwallon I de Dol]], sostingut per Guillem el Bastard.<ref>''Dictionnaire de la France médiévale'', Jean Favier</ref> Aquesta expedició és representada de manera pintoresca sobre
Va intentar llavors aprofitar la debilitació temporal dels comtes d'Anjou per reforçar la seva frontera del costat del [[comtat del Maine|Maine]]. Cap a la fi de l'any [[1066]], el príncep bretó, després d'haver conquerit [[Pouancé]] i [[Segré]], va anar fins a [[Château-Gontier]] del qual va forçar l'entrada, però va morir en el seu triomf, l'[[11 de desembre]] de [[1066]]<ref> ''Annals de Vendôme'' citats per Jean-Christophe Cassard a ''Houel de Cornouaille'' pàg.102</ref> enverinat, es diu, per un traïdor sota l'ordre de [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Bastard]], sospitós d'haver comanditat aquest assassinat. La causa de la guerra era probablement el desig de restablir els límits de [[Bretanya]], portats per [[Erispoe]] fins al riu [[Mayenne]], i que el príncep bretó havia fortificat de manera important, incloent dues rases i dues tanques de terra, amb suport de lluny en lluny per passejos, i anant del Mayenne fins a [[Bazouges]], al riu Seiche davant els [[Availles]].<ref>Queden encara rastres seriosos d'aquests treballs, sobre una línia jalonada per llocs anomenats «'' els Mioles ''» i es distingeix clarament que la defensa era dirigida contra un enemic venint del nord. Se sap també que al segle X els bretons mantenien encara la seva influència en aquesta regió que englobava el [[Craonnais]]. És probablement per oposar-se a aquestes pretensions que [[Folc III Nerra]] havia construït Château-Gontier a la punta extrema de la conquesta bretona, igual que la campanya en la que Conan va trobar la mort sembla haver tingut per objectiu reprendre [[Pouancé]], [[Segré]] i Château-Gontier i restablir l'autoritat dels bretons en aquestos territoris dels que les invasions [[normand|normandes]] els havien expulsat.</ref>
| |||