Benadir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: informes del oficial naval > informes de l'oficial naval
m Corregit: terres del interior; les > terres de l'interior; les
Línia 19:
La penetració italiana a la costa de Somàlia es va iniciar el [[1886]] per mitjà d'una companyia comercial que va arrendar un territori al Sultà d'[[Obbia]], territori que fou anomenat Benadir. El territori abraçava entre els 4 graus de latitud nord i el riu Juba que feia frontera amb l'[[Àfrica Oriental Britànica]] administrada també per una companyia privada. El riu principal era el Ueli Xebeli (Wadi [[Shebeli]]) i les ciutats principals [[Muqdisho]], [[Merka]], Brava ([[Barawa]]) i Warseij. El [[sultà]] s'arrogava drets que no tenia sobre el territori, car almenys la part costanera corresponia en sobirania al soldà de [[Zanzíbar]] que actuava per mitjà de poder locals vassalls.
 
Les activitat esclavistes de la companyia es van considerar inconvenients i [[Itàlia]] va decidir la seva penetració directa comprant els drets de la companyia ([[1888]]) i signant un tractat amb el soldà d'[[Obbia]] el desembre del [[1888]], que nominalment encara era vassall del soldà de Zanzíbar. En virtut del tractat, el Banadir va passar a sobirania italiana i el soldà d'Obbia quedava sota protectorat italià. La companyia va traspassar el control el [[3 d'agost]] de [[1889]]. Fins al [[1888]] la companyia havia fet ulls clucs a l'esclavatge, però això no podia ser tolerat pel govern italià. Els italians van bloquejar els ports del Benadir als nadius, per impedir el tràfic d'esclaus, i aquesta mesura va afectar greument al comerç dels locals amb les terres delde l'interior; les caravanes es van reduir i el valor dels objectes es va disparar; la tradició oral encara recorda la inflació que el bloqueig va causar. Es va formar una aliança de clans en la que van participar els biyamals, els tunnis, els gheledis (geledis), els wa'dans, els abgals, els shikhals, els amaranis, els mobleen, els reer hamar i altres. Aquestos clans quedaven perjudicats per la manca d'esclaus que tenien com a treballadors agrícoles o domèstics, i les dones joves com a concubines. La seva resistència va impedir la penetració italiana per dues dècades (1888-1908). El moviment fou conegut com a revolta de Benadir o revolta dels bimaal o biyaamal.
 
Itàlia va enviar a Benadir a Antonio Cecchi segurament per prevenir l'expansió etíop cap a Luuq i [[Baidoa]] i altres àrees entre el [[riu Juba]] i el [[Shabele]]. Cecchi es va aliar al soldà de Geledi. El propòsit de Cecchi era substituir a la companyia de Filonardi, concessionària dels territoris, per la companyia de Benadir, però el retard en decidir va fer que el canvi no es produís fins al 1896, perllongant la ineficiència. A finals dels anys noranta Cecchi va organitzar companyies d'homes armats, somalis i mariners italians, per portar-los a Luuq i Baidoa, i va establir el seu quarter a Lafole. Allí fou atacat pels somalis i els homes armats de Cecchi van fugir i aquest va morir; després de la derrota d'[[Adua]] davant els etíops aquesta nova derrota posava en ridícul als italians.