Revisió del 18:00, 9 març 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: la potencia marítima > la potència marítima ← Edició anterior		Revisió del 19:54, 17 març 2016 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: desterrament del opositors > desterrament dels opositors Edició següent →
Línia 44: == Formació del govern d'Oman: Masqat i Oman == [[Fitxer:Map of expansion of Caliphate.svg\|333px\|thumb\|right\|L'edat dels califes {{legend\|#a1584e\|Mahoma, 622-632}} {{legend\|#ef9070\|Califat Perfecte, 632-661}} {{legend\|#fad07d\|Califat omeia, 661-750}}.]] Oman fou terra d'acollida per alguns dissidents com els kharigites. El general [[al-Hajjaj ibn Yússuf]] fou enviat a la regió el 705 però tot i el seu govern inflexible el kharigisme es va desenvolupar ajudat per ser lloc de desterrament ~~del~~dels opositors als omeies. [[Al-Julanda ibn Massud ibn Jàfar ibn al-Julanda\|Al-Djulanda ibn Masud]], de l'antiga família reial, havia adoptat les doctrines [[kharigites]] [[ibadites]] i el [[749]], en la part final de la guerra civil que va posar fi a la dinastia omeia i va portar al tron als abbàssides, fou escollit com a primer '''imam ibadita''' i va esdevenir un estat independent. Un intent similar al Hadramaut per part dels ibadites locals havia fracassat l'any anterior. La política abbàssida fou hostil ja que no acceptava un estat independent a Oman. [[Al-Julanda ibn Massud ibn Jàfar ibn al-Julanda]] va morir el [[751]] a mans de Khazim ibn Khuzayma, general enviat per califa [[al-Saffah]]; al cap de pocs anys els ibadites es van refer de la derrota i durant uns anys el país fou teatre d'una virtual guerra civil entre el governador abbàssida, i els al-Djulanda i els ibadites. Finalment el [[793]] els ibadites van triomfar però van escollir un nou imam fora de la família al-Djulanda, imam que va tenir residència a Nazwa, i pertanyé (excepte en algun cas aïllat) a la tribu dels Yahmad o Banu Yahmad del grup Azd. El primer imam fou Muhammad ibn Affan (també esmentat com Muhammad ibn Abd Allah ibn Abi Affan o com Muhammad ibn Abi Affan). Li va succeir al-Warith ibn Kab al-Kharusi (795-808) que podria ser el mateix personatge que al-Warith ibn Kab al-Hadrami, imam ibadita del [[Hadramaut]] de la mateixa època. Altres imams d'Oman destacats foren Ghassan ibn Abd Allah al-Yahmadi al-Azdi (mort vers el 823), Abd al-Malik ibn Hamid (vers 824-841) i al-Muhanna ibn Djafar (841-852) sota el qual se sap que l'Hadramaut era part de l'imamat, al-Salt ibn Malik (852-887) i Rashid ibn al-Nadr (després del 887), govern al que va seguir l'època d'enfrontaments entre les tribus [[Banu Nizar\|nizarites]] i [[Banu Hina\|hinawites]]. Durant el [[segle IX]] alguns dels imams portaven el títol de ''wali'' (governador) o de ''mutakaddim'' (cap) com a senyal de submissió als imams [[rustúmides]] de [[Tahert]] considerats els imams suprems ibadites, però eren elegits al país i no designats per l'imam suprem.

Història d'Oman: diferència entre les revisions