La copa no va rebre cap anàlisi d'experts fins a l'any [[1993]] a causa de la controvèrsia del tema representat, encara que això no ha estat infreqüent. Durant segles, almenys des del temps dels escrits de [[Johann Joachim Winckelmann]], els objectes artístics amb representacions homoeróticashomoeròtiques que van sobreviure a la censura solament van ser objecte de tràfic en mercats clandestins per a col·leccions privades d'interessats en el tema.
En els [[anys 1950]], la duana d'dels [[Estats Units]] va denegar el permís per a l'entrada de la copa i diversos museus, inclòs el [[Museu Britànic]], van rebutjar comprar-la per considerar-la inexhibible.
En els [[anys 1980]], a causa que va haver-hi un canvi general en l'actitud social cap a l'[[homosexualitat]] i que a més l'epidèmia delde la [[sida]] va matar a alguns dels més destacats col·leccionistes d'aquest tipus d'objectes, diverses d'aquestes obres d'art van sortir a la llum, ja no en mercats clandestins, sinó exhibides en museus i exposicions públiques. La copa va ser prestada pel seu propietari per a la seva exhibició en exposicions del [[Museu d'art antic de Basilea i col·lecció Ludwig|Museu d'art antic de [[Basilea]] i el [[Museu Metropolità d'Art|Museu Metropolità de Nova York]], on va ser admirada pel gran públic per primera vegada en segles. Així l'expectació causada per aquestes obres en ser exhibides i la necessitat dels mercats d'art per taxar aquestes peces van incrementar l'atenció dels estudiosos per elles.
