Diferència entre revisions de la pàgina «Lluís Pericot i Garcia»

m
Corregit: Viriat]] de [[Adolf > Viriat]] d'[[Adolf
m (Corregit: participa al [[creuer > participa en el [[creuer)
m (Corregit: Viriat]] de [[Adolf > Viriat]] d'[[Adolf)
En 1933 participa en el [[creuer universitari pel Mediterrani de 1933]] que va ser un viatge d'estudis realitzat durant l'estiu de 1933, amb prop de dues-centes persones entre catedràtics, professors universitaris, alumnes de diverses facultats i organitzadors (entre ells professors rellevants i alumnes que posteriorment serien primeres figures de la vida cultural, artística i creadora de la societat espanyola) com [[Martín Almagro Basch]], [[Juan de Mata Carriazo y Arroquia|Juan de Mata Carriazo]], [[Fernando Chueca Goitia]], [[Antonio García y Bellido]], [[Manuel Gómez-Moreno]], [[Enrique Lafuente Ferrari]], [[Julián Marías Aguilera]], [[Gregorio Marañón Moya]], [[Antonio Tovar Llorente]],...
 
En 1933, es trasllada a Barcelona, on fins a la seva jubilació exerceix quatre càtedres amb nomenclatura diferent ([[etnologia]] en 1933, Història Moderna i Contemporània d'Espanya en 1934, Història Antiga i Mitjana en 1943 i Prehistòria en 1954).<ref>Blanco Freijeiro, Antonio / Blázquez Martínez, José María (1979). Luis Pericot. Estudios clásicos, ISSN 0014-1453, Tomo 23, Nº 83, 1979 (Exemplar dedicat a: Temas de C.O.U. (II)), págs. 199-205. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6723</ref> De les seves nombroses publicacions, en [[Etnologia]] destaquen els seus treballs sobre els pobles d'[[Amèrica]], publicats en 1928 i en 1945, i Amèrica Indígena de 1935 i 1961. Però també va donar nombroses conferències, va escriure molts articles i llibres, i va traduir obres estrangeres com [[Viriat]] de d'[[Adolf Schulten]], la Itàlia primitiva de [[León Homo]] o la [[Prehistòria]] de Hoernes.
 
El 1948 fou escollit acadèmic de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]]. El 1954, a la mort de [[Tomàs Carreras i Artau]] el va succeir com a director de l'[[Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya]], fins que aquest es tanca el 1968. Quan Bosch i Gimpera s'exilià per raons polítiques, Pericot esdevingué cap de l'escola d'arqueologia de Barcelona i vicepresident del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] ([[CSIC]]) entre altres càrrecs. Fou sebollit a [[Begur]].
1.134.608

modificacions