Mitologia grecoromana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
aampliació |
m Corregit: imatge de [[Afrodita| Afrodita Erycina > imatge d'[[Afrodita|Afrodita Erycina |
||
Línia 17:
Vers el [[345 aC]], [[república de Roma|Roma]] va dirigir el seu expansionisme cap al sud; el seu principal enemic a la zona eren els [[samnites]], els quals van vèncer els romans a la batalla de les [[Batalla de les Forques Caudines|Forques Caudines]] (321 aC). Malgrat algunes derrotes com aquesta, a principis del [[segle III aC]], els romans acabaren sotmetent les ciutats gregues del sud. Més tard els grecs van cercar l'aliança dels romans per protegir-se de l'expansió [[Regne de Macedònia|macedònia]] i [[imperi Selèucida|selèucida]] (vegeu: [[Mitridates VI Eupator]]), aliança que va acabar sent una dominació romana.<ref>Eckstein, Arthur, "Rome Enters the Greek East: From Anarchy to Hierarchy in the Hellenistic Mediterranean 230-170 BC", Oxford, ed. Wiley-Blackwell, 2012, ISBN 9781118255360". p12</ref>
[[Fitxer:Paris Bordone 005.jpg|thumb|250px|El primitiu Mart dels romans, tenia alguns punts de semblança amb Apol·lo,{{sfn|Fowler|1899|p=36-37}} però se li van afegir les històries mitològiques del grec Ares i aquesta identificació és la que van fer servir preferentment els artistes. En aquesta imatge:''Venus, Mart i Cupido coronats per Victòria'', pintura de Paris Bordone (1500-1571).]]
Respecte als pobles vençuts, Roma actuava de dues maneres: per una part tenien la creença que si prenien les imatges que veneraven els seus enemics, els déus als que representaven a partir d'aquell moment serien favorables als romans; per altra banda practicaven l{{'}}''[[interpretatio romana]]'', buscant les semblances en els cultes per tal d'aconseguir amb el temps uns ciutadans que, tot i no haver nascut a Roma, es consideressin romans, lluitessin en l'exèrcit romà quan calgués i paguessin els impostos de bon grat. Un exemple de la primera manera d'actuar va ser quan els romans, que estaven en guerra amb els cartaginesos, van prendre la imatge
Per altra banda, els romans eren uns grans admiradors de la [[literatura grega]] i el tema principal de la seva poesia era la mitologia. Els poetes en llengua [[llatí|llatina]] van fer noves versions de les llegendes narrades pels poetes grecs, canviant el nom dels déus, de manera que per als lectors romans van esdevenir històries pròpies. L'esforç per identificar els déus dels uns amb els déus dels altres va provocar, de vegades, canvis en el caràcter d'alguns, dos exemples es poden veure en: Mart i Neptú. [[Mart (mitologia)|Mart]] era en principi un déu de caràcter agrícola, protector de la terra i del territori; amb la identificació amb [[Ares]] va adquirir preferentment un caràcter guerrer.{{sfn|Fowler|1899|p=35}} En el cas de [[Neptú (mitologia)|Neptú]], el concepte de déu de les aigües va ser un afegit procedent de la identificació amb [[Posidó]].{{sfn|Fowler|1899|p=185}} L'equiparació no va ser possible en tots els casos, per exemple el déu grec [[Apol·lo]] no va trobar un equivalent romà que hi encaixés del tot, el seu culte va passar als romans per adopció i sense canvi de nom. El cas invers també es va donar, ja que el nombre de déus venerats pels romans era superior al dels grecs, i diversos déus romans no van trobar un paral·lel grec:[[Consus]], [[Furina]], [[Vejovis]], etc.
| |||